En el marc de les activitats de l’Octubre Solidari, es va projectar a l’Ateneu, la pel·lícula Un món que no és el nostre (Alam laysa lana), 2013, de Mahdi Fleifel.
![[Img #25772]](http://infoanoia.cat/wp-content/uploads/hemeroteca/img_25772.png)
El film que pertanyia al cicle itinerant de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya (certamen de referència al nostre país i que enguany arriba a la seva novena edició) va ser presentat per la directora de la Mostra, Meritxell Bragulat.
El públic assistent pogué visionar, així, la història de tres generacions d’una família que viuen exiliats al camp de refugiats d’Ein El-Helweh, al sud del Líban. El director fa un retrat íntim, sovint humorístic, irònic d’aquesta família, el que no vol dir que obviï la tragèdia que representa viure tants anys allunyats de la seva terra.
És un estudi sensible sobre el sentit de pertinença, l’amistat i la família. Un món que no és el nostre recull filmacions durant més de vint anys dels membres d’aquesta família, però no únicament és un retrat familiar, sinó que és un intent per preservar el que s’està oblidant i subratllar el que no hauria de ser mai esborrat de la memòria col·lectiva.
Tot això sorgí en l’interessant i posterior col·loqui que s’inicià una vegada acabat el film. Unes intervencions, que a més de tenir presents aquelles imatges vistes durant una hora i mitja, no podien deixar de banda, l’actualitat més punyent d’aquesta Europa nostra: els refugiats i exiliats que cada dia intenten entrar al continent per obtenir un futur no tan incert per a ells i les seves famílies.
