Dues anoienques retraten infants d’Uganda a benefici d’una ONG que els ajuda

Mirades, moments especials, paisatges inoblidables, innocència, felicitat, vida… Paraules que sorgeixen després d’un llarg viatge que ens ha regalat moltes mirades, molts moments especials, molta innocència, molta felicitat, molta vida…

De sobte: pobra gent, oi? La gent passa molta gana? Que heu tingut por? Què difícil passar allà tant temps, no és perillós? Sí que sou valentes anant a un país d’aquests! A l’Àfrica, i què heu fet allà? Heu anat a ajudar a aquella pobre gent oi?

Preguntes que et fan quan expliques que has anat a passar uns mesos a viure a Uganda, Àfrica. (Possiblement preguntes fruit de la ignorància o del que els mitjans de comunicació ens volen fer creure, i que nosaltres mateixes haguéssim fet abans de viure aquesta gran experiència). Quan veus les reaccions de la gent i et fan aquestes preguntes, et creen una contradicció abismal dins teu que es fa difícil donar una resposta. Des que tornes portes amb tu mateix una calma, una tranquil•litat, unes ganes de viure, l’energia d’una terra que t’ha donat amb uns mesos uns valors, unes vivències, una mirada, uns coneixements que potser no havies trobat mai aquí durant tota una vida…

Quan sents les vibracions, les mirades, el moviment, la gent, reps una humanitat, una essència molt pura i especial (moltes vegades difícil de trobar aquí… per mi/nosaltres). Quan ets lliure de continus lligams tecnològics, escoltes i veus què passa al teu voltant, tot flueix, és com màgia real. Aleshores és quan sents que l’important de la vida és viure cada moment, cada instant en plenitud.

Quan veus a un nen jugant al carrer, que va amb roba estripada i bruta, que la seva joguina és un tros de pal i de sobte, et regala un somriure pur, si aquest instant el congeles, t’emportes la imatge d’una felicitat plena.

A la fi, són mirades que et captiven, també provoquen que et facis preguntes i et qüestionis algunes teòriques certeses.

La mirada que tens al fer la foto és descobridora i fascinant, a l’altra banda hi ha l’altra mirada, més intensa, més profunda, la mirada que el retratat torna a l’espectador.

Amb les nostres fotos vam captar tots aquests moments intensos, especials. No és que nosaltres pretenguem transmetre, sinó que la fotografia us creï la necessitat d’aturar-vos un instant i sentir què us diu.

La iniciativa de fer aquesta exposició fotogràfica solidària, va sorgir de la nostra inquietud de voler explicar amb imatges tot això que intentem dir amb paraules, però que a vegades és molt difícil. I com diuen que “Una imagen vale más que mil palabras”, hem decidit que aquesta seria la manera més fàcil per explicar-ho, i poder aconseguir dos objectius en una mateixa acció. L’objectiu de l’apropament a Igualada de la realitat Ugandesa, i per nosaltres el més important, que és el de poder continuar col•laborant amb el projecte en el qual estem treballant. És tracta d’un projecte a la ciutat de Jinja, Uganda, que treballa per a la reintegració dels nens que per diferents motius han estat vivint als carrers d’aquesta ciutat, sense que cap adult tingués cura d’ells, i on es vulneren infinitat de drets humans. Per tal de aconseguir-ho, els nens són acollits en una casa on se’ls hi proporciona una llar, alimentació i educació.

I la manera que hem trobat més sincera per a poder-los recolzar en el seu dia a dia, en el seu futur i en el seu somriure, és portant cap aquí un “Trosset d’Àfrica, Uganda.”

Si voleu conèixer més d’aquest projecte, podeu visitar la seva pàgina web www.yocy.org (està en anglès) o posar-vos en contacte amb nosaltres en el correu projecte.yamba@gmail.com