L’exgerent de l’entitat pública de Sanejament d’Aigües Residuals (Epsar) –encarregada de gestionar les instal•lacions de sanejament i depuració d’aigües de la Generalitat valenciana, José Juan Morenilla, ha afirmat al judici del cas que desconeixia que existís cap trama de fangs a l’Entitat Metropolitana d’Aigües Residuals Societat Anònima (Emarsa) i ha negat que l’exgerent d’aquesta última entitat, Esteban Cuesta, li hagi donat diners. També ha asseverat que no coneixia l’empresari José Ignacio Roca, malgrat que tots dos van viure a l’Anoia.

Morenilla s’ha pronunciat en aquests termes en la seva primera declaració en qualitat d’imputat davant del titular del jutjat d’Instrucció número 15 de València, que investiga un forat de 25 milions d’euros en la gestió de la depuradora de Pinedo.

José Juan Morenilla, enginyer tècnic industrial, va començar a treballar en la Epsar l’any 1993 -després de ser el cap de la planta de Vilanova del Camí des de 1991- i el 2002 va ser nomenat gerent en funcions de l’entitat, i així va estar fins al 2011. L’imputat ha puntualitzat que va estar nou anys amb aquest càrrec en funcions perquè ell no volia ser gerent, cosa que li va manifestar tant l’exconseller de Medi Ambient, José Ramón García Antón, com després al seu successor, Juan Cotino.

Un altre dels imputats al cas, Jorge Hernández Blanch, va explicar al judici que va coincidir a la depuradora vilanovina als anys 90 amb Morenilla i amb tres dels testimonis cridats a declarar al judici: Juan Luis Martínez Muro –gerent d’Epsar després de la sortida de Morenilla per la seva imputació al cas-, Miguel Ángel Martínez Muro –gerent de l’auditora dels serveis de depuració Red Control- y José Luis Rubio, cap de la planta valenciana.

Tots ells tenien diferents responsabilitats a la planta vilanovina i van coincidir anys més tard a les empreses públiques valencianes de gestió d’aigües. En aquell moment la depuradora anoienca era gestionada per l’empresa Searsa, absorbida anys després pel Grup Aigües de Barcelona.

Hernández Blanch era directiu de l’empresa Adobs Organics –del grup Aqualia pertanyent a FCC-, una empresa que efectuava treballs de retirada de llots de la depuradora valenciana. Segons va reconèixer al judici, és a través d’Aqualia que es subcontracten a Roca treballs per a les seves empreses ubicades a Igualada.

Morenilla, gerent de l’Epsar fins que va esclatar el cas, ha mantingut al llarg de la seva declaració que desconeixia que hi hagués algun tipus d’irregularitat d’Emarsa, i ha lamentat la «reguitzell» de mentides que s’han dit sobre ell. Entre elles, ha negat que Costa li lliurés diners. També ha assegurat que desconeixia que existís cap trama de llots i ha indicat que no coneixia a Roca. Sobre aquest últim ha declarat, així mateix, que mai ha treballat cap depuradora de la Comunitat Valenciana.

Preguntat sobre aquest últim punt, per la coincidència que ell hagi treballat durant un temps a Igualada, lloc on Roca tenia les seves empreses, ha manifestat que més que una «casualitat» es tracta d’una «fatalitat», i ha insistit en que ell no coneix Roca.

Respecte a Costa, ha puntualitzat que tots dos mantenien una relació «estrictament professional», i ha assenyalat que aquest no li donava compte de la gestió d’Emarsa. Així, en les seves reunions, el que Costa li demanava -segons ha afegit- era que la Epsar incrementés el finançament d’Emarsa. De fet, és a Emarsa al consorci al qual Costa va facturar 15 milions d’euros a través de les seves tres societats pantalla domiciliades a Igualada.

Sobre aquest tema, Morenilla ha explicat que tot l’entorn d’Emarsa i de l’Emshi reclamava «contínuament» que la Epsar incrementés el finançament. En concret, ha citat fins a 16 reunions del Consell d’Administració d’Emarsa en les que es van fer contínues referències a que la Epsar no finançava totes les despeses d’Emarsa, de manera que s’afirmava que existia un «dèficit estructural».

Amb tot, Morenilla ha assegurat que el dèficit d’Emarsa es va anar cobrint any a any pel seu propietari, l’Emshi –Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics, de la Generalitat valenciana-, que va assumir una ampliació de capital de vuit milions d’euros, i pèrdues anuals d’un milió d’euros el 2008 i 2009, “sense cap informe tècnic que avalués en què es gastava els diners la seva empresa instrumental», va afegir.