Ja han passat. Les setmanes de nervis, de no parar, d’intentar arribar a tot arreu i que en molts moments creiem que el temps no jugava al nostre favor.
Penso que és un neguit que hem compartit tots els grups polítics que concorríem en aquestes eleccions.
Ara, tot això, ja ha passat. En un sol dia els ciutadans i ciutadanes van escollir els qui els hauran de representar en el govern municipal durant els propers 4 anys.
No és un acte trivial, s’ha de tenir ben reflexionat qui gestionarà un pressupost que inclourà les inversions, despeses i projectes de ciutat en el present i, també, en el futur.
També cal ser molt curosos en la interpretació dels resultats, potser perquè les eleccions són vots, tot i que després els càlculs i repartiments de regidors donen unes graelles concretes.
No es pot dir lleugerament (com ha fet alguna formació política) la frase de…”hem guanyat clarament i hem pujat…”
Si el 2019 tenies més vots que el 2023, fent un senzill càlcul: has reculat en vots, tot i que el repartiment hagi estat positiu en algun regidor més.
Per tant, cal ser realistes amb els resultats i no “maquillar-los” al gust.
Un altre factor: la abstenció. Ens hauria de fer reflexionar perquè a la nostra ciutat i també en d’altres poblacions, hem tingut un 43 % d’abstenció, un augment d’un 10 % més que en les eleccions del 2019. Alguna cosa no estem fent bé, pensem-hi…
Ara bé, si hem tingut 3.677 vots (Igualada Som-hi), vol dir que som la segona força representada a l’Ajuntament i hem de ser garants polítics de la voluntat d’aquests ciutadans i ciutadanes que ens han donat la confiança i, sobretot, no decebre les seves inquietuds i esperances que han dipositat en nosaltres.
Estic ben segur que ho farem amb responsabilitat, és l’única manera que sabem fer-ho.
L’alternança política hauria de ser un fet habitual d’obligat compliment per totes les formacions polítiques. No resulta bo perpetuar-se eternament en càrrecs públics, al cap i a la fi s’acaba actuant amb inèrcia, i això no és gens positiu. No podem convertir la política en un, si em permeteu, “modus vivendi”.
Hauríem d’entendre que, si ens posem al servei de la ciutat és per il·lusió, projectes i objectius; aquest serveis tenen un principi i un final que hem de tenir molt clar quan s’acabarà.
Reflexionem…
Martí Salanova (Igualada Som-hi)
