Inici Cartes dels lectors Dia Internacional de les dones

Dia Internacional de les dones

COMPARTIR

En el web oficial de l’Organització de les Nacions Unides es troba tota la informació relativa al International Women’s Day 8 March. En l’apartat de la història, l’ONU ens recorda que aquesta celebració tan transcendental per a l’emancipació de la dona té el seu origen en diverses accions i moviments activistes laborals que van emergir als Estats Units d’Amèrica i a Europa durant les primeres dècades del segle XX. La lluita, però, pels drets civils, polítics, socials, econòmics, religiosos, culturals, etc., de les dones ja es remunta a mitjans del segle XIX. En la dècada dels setanta del segle passat, el crit que aglutinava la protesta social de les dones reproduïa l’eslògan final del Manifest del Partit Comunista de Marx i Engels (1848): Women of the world unite!, “Dones del món sencer, uniu-vos!”

En l’actualitat, ja són molts els països que celebren el Dia Internacional de les Dones, fins fa pocs anys de la Dona Treballadora, però l’ambigüitat continua enterbolint els ideals d’una justa causa d’abast mundial. D’una banda, es percep un cert desinterès en els països del mal anomenat Primer Món, ja que l’èxit aconseguit amb el reconeixement legal de les reivindicacions de les dones sembla fer caure en l’oblit que els ideals humans només es garanteixen de debò amb un canvi radical de la mentalitat de les persones, dels Estats i de les institucions, i no només amb la tutela formal de les lleis. A més a més, no són pocs els àmbits en què aquests països haurien d’avançar ultra les lleis vigents. A tall d’exemple: igual salari que els barons per una mateixa activitat laboral i una mateixa qualificació professional, reconeixement del caràcter laboral de la criança dels fills, no discriminació laboral de les dones embarassades, equitat en l’accés als càrrecs d’alta responsabilitat, evitació dels estereotips masclistes en contextos laborals i d’actituds paternalistes, persecució de la violència psicològica i física per part de companys i superiors, atenció a les necessitats específiques de les dones, etc. D’altra banda, la manca de reconeixement i tutela legal dels drets de les dones en molts dels països del mal anomenat Tercer Món no reflecteix probablement sinó estadis encara molt immadurs de progrés social i polític de la societat respectiva en el seu conjunt. Aquí, la lluita pels drets de la dona en la seva totalitat, i no només dels laborals, ha de caminar de bracet i alhora impulsar la lluita per la globalització dels drets humans, que malauradament encara no són realment universals.

Entre les seves línies de treball, Càritas diocesana de Vic i Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra s’han fixat la denúncia de situacions injustes de pobresa, marginació, exclusió i maltractament de les persones: http://www.caritasbisbatvic.cat/linies-de-treball. En el marc d’aquesta conscienciació de les desigualtats que fereixen la dignitat humana i impedeixen una convivència satisfactòria, Càritas s’uneix a les reivindicacions de les dones arreu del món. L’experiència d’acolliment, assistència, acompanyament i promoció de moltes dones des de fa dècades ensenya que també en els nostres contextos propers cal lluitar més decididament per la redignificació familiar, social i laboral de la dona. La violència domèstica ocupa de seguida el lloc central de les imatges que ofereixen els mitjans. Però pot fer-nos oblidar que en el món del treball continuen produint-se situacions de discriminació o desigualtat per raons de sexe. No són poques les dones que arreu d’Europa suporten silenciosament i sense l’ajut de cap entitat o administració el sofriment d’una mala praxi laboral que els causa temporalitat injustificada, discriminació salarial, injusta classificació professional, percepció del salari en negre, no afiliació a la Seguretat Social, quantitat abusiva d’hores de treball, assetjament sexual en el lloc de treball i acomiadaments improcedents. Tenir el coratge d’afrontar aquest món desigual, que encara pot perdurar també entre nosaltres, ha de contribuir a fer-nos més capaços de construir un planeta realment fratern. Readaptem, doncs, el lema de la revolució que ens cal: Dones i homes del món sencer, uniu-vos en la lluita per l’equitat i la igualtat!

Joan Ordi
Membre de la Junta de Càritas Arxiprestal Anoia-Segarra

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*