L’aprovació dels tràmits urbanístics que han de fer possible els 28 pisos de lloguer assequible que promourà l’INCASOL a Igualada al darrer ple municipal serveix al grup de Decidim Igualada per assenyalar que es tracta d’una «acció puntual» que «no aborda el problema de l’habitatge a la ciutat d’Igualada». És la resposta de Decidim al govern local que considera només “un pedaç” la nova construcció de la Generalitat, a la vegada que li demana menys complaença i més polítiques planificades per a resoldre de forma seriosa i global un problema que afecta tants ciutadans i ciutadanes.
El tema va ser tractat en el darrer ple de l’any, amb l’aprovació de la modificació puntual del Pla General d’Ordenació d’Igualada en l’àmbit de la parcel·la situada a l’avinguda dels Països Catalans núm. 91 i el carrer de Serra Constansó núm. 2, a sol·licitud de l’Institut Català del Sòl (INCASOL), per a la construcció de 28 habitatges en règim de lloguer.
Decidim ja s’ha queixat en moltes ocasions «per la manca de polítiques locals d’habitatge, com si el problema no existís». El seu portaveu a l’Ajuntament, Dario Castañé, critica ara que la bona notícia sigui una promoció en una zona específica d’Igualada i que estiguem parlant d’habitatges de nova construcció.
El regidor va defensar al ple que “no hem d’esperar a fer promocions, hem d’adquirir pisos buits, que a Igualada es compten per milers, un bon grapat a més a més propietat de bancs”. Castañé també va acudir a exemples d’altres ciutats, com Barcelona, que si fa polítiques d’habitatge social, amb la regulació, per exemple, del 30% de la nova construcció destinat a habitatge social.
El regidor va explicar que la manca d’habitatge de lloguer perjudica clarament el mercat amb l’encariment de la poca oferta existent, fet que produeix empobriment, bosses d’infravivenda, sensellarisme i okupació. A la vegada, va avisar que una actuació puntual d’aquestes característiques pot devaluar la zona.
Finalment, per Castañé tampoc no es resol el problema de l’habitatge per a molts col·lectius, com els estudiants. En la seva intervenció conclou que tampoc ho resoldrà una residència i ho ha reblat denunciant que “arriben queixes d’estudiants, principalment dels estudis sanitaris, que no hi ha pisos per llogar i compartir-los, havent de trobar-se pagant 80 € mensuals per un sofà a casa d’algú. Un sofà. Com l’Airbnb però encara més precari”.
