Núria Vinyals
Tanco el present curs a l’aula de P3 amb l’agraïment de les coses bones que m’han proporcionat els infants, les seves famílies, els meus companys i companyes i l’equip directiu de l’escola.
Em plau compartir amb vosaltres les quatre ratlles que els adreço.
…………………………………………..
Famílies,
Arribem al darrer dia de curs. Mirem enrere i trobem molts bons records, mirem endavant i estem segurs que aquests infants ens sorprendran.
Sembla recorrent dir que el temps ha passat molt de pressa, la veritat, ho sento així.
A aquest grup de personetes que ens heu permès acompanyar, hem prioritzat sobretot el seu benestar, que cada dia fos un bon dia, que cada dia comencés bonic i acabés joiós, que se sentissin bé a l’escola, amb ells mateixos, amb els companys, amb les experiències que trobaven. En definitiva que llevar-se per venir a l’escola fos un bon propòsit.
Després d’això hem fomentat la seva autonomia en la resolució de les tasques individuals i col·lectives i en la presa de decisions. Creiem en ells, els en fem coneixedors i els engresquem “a ser mitjans”.
Pensem, parlem, actuem.
Malgrat els veiem petits, tenen opinió, preferències, motius per comportar-se d’una manera o altra i nosaltres ens hem proposat respectar-los. Promocionem que pensin, que donin valor a allò que opina l’altre i a la paraula per trobar enteses i punts d’encontre.
La relació amb els companys i l’entorn requereix un aprenentatge de per vida. Hem posat les primeres pedres en aquest aspecte. Veure l’altre com un igual, com una oportunitat, algú a qui donar i rebre’n, una sort. Entendre una mica més l’entorn és una tasca en la que ens hem endinsat també i per això hem observat i relacionat el comportament de les plantes, el temps que fa, el color del cel, els animals…. Ara, contemplant els núvols ens podem anticipar al temps que tindrem, als moviments que faran les orenetes, a com afectarà els castanyers de l’escola….
Descobrir, emocionar-se, aprendre
Oberts i expectants al món, vius i curiosos, interactuen amb allò que tenen a l’abast; en descobreixen comportaments i característiques, s’emocionen al confirmar hipòtesis i aprenen a partir de preguntes i reptes, no pas de veritats absolutes que transmeten els adults. “Que marxin a casa amb més preguntes que respostes.” Aquest és el tercer objectiu que ens hem proposat aquest curs: si hi ha emoció hi ha aprenentatge. Personalment associo que per aconseguir avenç en els infants és imprescindible que es donin les circumstàncies de benestar que dèiem al principi. Un nen capficat o a disgust no pot assimilar nous coneixements.
Esperem que en el recull de fotografies que teniu a continuació pugueu copsar el treball que hem anat duent a terme durant aquest temps. Els vostres fills us ho poden explicar amb un cop d’ull.
Desitgem haver-vos complagut i estar a l’alçada de les vostres expectatives. Des de la nostra posició, valorem que hem fet moltes coses i ens n’han quedat moltes per fer, també. Hem gaudit veient els ulls brillants dels vostres fills a qualsevol proposta, som immensament afortunades.
Us agraïm moltíssim la comprensió i aproximació que heu mostrat vers la nostra tasca.
Que tingueu un molt bon estiu, que gaudiu plegats de les oportunitats que ens ofereix la vida; ens retrobem el setembre al pis de dalt, una mica més grans, igual de curiosos, belluguets i juganers.
