Després de la seva mort Johan Cruyff ens ha deixat un grau molt elevat de consens en dos aspectes que m’interessa recalcar i aprofitar per lligar-los a la innovació i el seu valor: el fet que va revolucionar el món del futbol, i el canvi radical en la dinàmica d’obtenció de resultats per part del Barça a partir de la seva influència.

És molt complicat d’establir de forma sistemàtica una relació directa entre l’esforç en innovació i els resultats d’una activitat; hi ha tants factors d’entorn que afecten l’empresa que sovint fan que no es visualitzi bé el fet que una empresa hagi augmentat les seves exportacions, el nombre de clients, la seva rendibilitat, de resultes d’una aposta sistemàtica per la innovació. Aleshores els detractors del risc innovador i fanàtics de la zona de confort ho consideren una despesa de difícil justificació. Per això, quan hi ha un cas en que aquesta relació es pot fer evident, crec que val la pena aprofundir-hi.

Parlo de Cruyff com a innovador perquè estic convençut de que el seu procés conté tots els ingredients necessaris per explicar el procés d’innovació i els seus resultats: començant per la generació d’idees noves, que en bona mesura passen pel trencament de paradigmes (ha de córrer la pilota, no els jugadors), l’anàlisi i la interacció amb l’entorn (el camp de futbol concebut com un espai de geometria variable, més enllà del rectangle, que s’eixampla i s’estreny depenent de les característiques dels jugadors i la seva posició i interacció), seguint pel risc en l’experimentació (no cal dir quants fitxatges errats, tàctiques perdedores, fracassos dels quals aprendre), i posant l’èmfasi en els mètodes més enllà dels productes (motivant altres jugadors/entrenadors a perpetuar aquesta mentalitat innovadora en la seva activitat), per acabar en uns resultats objectius en forma de títols, rècords de tota mena, reconeixement de l’espectacle, posicionament econòmic del FC Barcelona a escala mundial…

Es podrien fer molts paral·lelismes i aplicacions directes d’alguns d’aquests aspectes a la gestió de la innovació en l’àmbit de l’empresa productiva, sobretot en la generació d’idees innovadores i com utilitzar el talent intern de l’empresa per dur-les a terme, però el que més m’interessa és ressaltar que la innovació ben portada condueix a resultats positius, i que l’absència d’innovació només condueix a la mediocritat.

Ningú pot assegurar que la inversió en innovació d’un cert percentatge de la facturació d’una empresa repercuteixi al cap de 3-5 anys en un increment concret en les vendes o el benefici, no disposem d’aquesta equació. Pero sí que podem assegurar que idefectiblement l’efecte serà positiu.

I, malgrat tot, el Barça va perdre amb el Real Madrid precisament el dia de l’homenatge a Johan. Aquest dia de res va servir tota la metodologia que aquest visionari va iniciar fa dècades, o sigui que a més de ser innovadors, cal fer les coses bé, perquè surtin bé. Però no oblidem que l’objectiu continua essent guanyar els títols. En una frase seva, dels fracassos (de les derrotes) és del que més s’aprèn.