Cròniques dels equips base del Club Handbol Igualada

INFANTIL MASCULÍ “A”. COPA CATALANA. 1ª FASE. Grup B. Jornada 5

A esperar al sorteig de la copa

Club Handbol Igualada 39- EPIC Casino 31

Arribàvem ja a la cinquena i última jornada de copa i encara estava per decidir,ens visitava el Epic Casino que era l’equip amb el qual estàvem empatats a punts,encara que l’average general el teníem a favor però l’orgull ens deia que teníem que guanyar i sabíem que perquè això passés ho tindríem que lluitar, com cada partit aquesta temporada, coses que té jugar al màxim nivell.

Al primer temps va ser molt intens intentant veure com jugava l’equip visitant, i ells feien més o menys el mateix amb nosaltres, la nostra defensa que aquest any està sent feble, va jugar una mica amb més pressió i això junt amb l’encert en atac, va fer que arribéssim a la fi de la primera part amb una diferència al marcador de 4 gols 18 – 14, aquesta diferència era bona sempre i quan la sabéssim administrar durant la segona part

I efectivament a la represa, tret d’uns moments d’incertesa, que van durar 10 minuts (ja ens tenen acostumats) en el que la diferència fluctuava  entre 2 i 4 gols, el partit va seguir un guió semblant al dels últims partits, és a dir l’equip no baixa mai la guàrdia i pateix però ja saben que al final tenen la seva recompensa i així va ser vem arribar al final amb un marcador de 39 – 31 que ja demostra l’esperit que tenen els nostres jugadors lluitar, lluitar i lluitar.

Ara a esperar al sorteig de la copa en el que partim com a caps de sèrie al quedar primer del nostre grup i la setmana que ve jugar- nos a Les Comes la classificació per semifinals.

Ho estem fent bé i hem de continuar treballant, lluitant i patint cosa bàsica al nostre esport.

Per l´ Igualada van jugar Max Segura, Dani Navarro, Iván Ruiz, Iker Sabuquillo, Nil Subirana, Jose A. Herrería,Pep Bové, Arnau Capitán, Cesc Carles amb Martí Méndez i Joel Solanelles a la porteria. Entrenador Roger Calçada, ajudant Pere Sendra.

Col·labora: Soloraids i DC Dent

No ha pogut ser

Joan Alcoberro. Aquest cap de setmana l’equip cadet femení del nostre club jugava el Top 4 de Primera Catalana. Era el últim pas per intentar aconseguir el títol de campiones d’aquesta competició, però no ha pogut ser.

En aquesta ocasió vull començar aquesta crònica felicitant a totes les jugadores dels 4 equips participants en aquest Top pel joc realitzat i per la lliçó d’esportivitat que ens han donat a tothom, També m’agradaria felicitar al públic assistent pel suport incondicional que han donat a les jugadores i, especialment, vull felicitar al C.H.I pel seu comportament al llarg del cap de setmana, sobretot, a les seves jugadores, als seus delegats, a l’Hilari Canales i als pares, mares i aficionats igualadins ja que tots plegats han demostrat que són increïbles, que sempre lluitan i que l’esforç és el seu principal tret d’identitat.

Dit això, m’agradaria seguir amb les felicitacions, en aquesta ocasió, són ple C.H.Ribes ja que han organitzat un gran Top i, des del meu punt de vista, han aconseguit que durant tot un cap de setmana es parlés d’handbol femení a la seva població. Moltes felicitats i moltes gràcies pel tracte rebut.

A partir d’aquí suposo que ara hem de parlar d’handbol, doncs nosé que puc dir més enllà que l’handbol en aquesta ocasió no ha sigut just amb les nostres jugadores ja que al llarg del cap de setmana ha passat masses coses extraesportives que les joves jugadores igualadines no han pogut controlar, però tot i així crec que elles han jugat una gran competició, una competició que no han deixat de lluitar mai per aconseguir intentar guanyar-la, però no ha pogut ser. Però per mi elles són les autentiques campiones del torneig.

Quan dic que han passat moltes coses que no hem pogut controlar, em refereixo a les accions que han realitzat la FCH al llarg del cap de setmana. Ara ve quan hi haurà algú que no voldrà que parli d’això, però això també forma part de la competició i del que ens ha tocat viure aquest cap de setmana. Crec que la FCH no sap a que juga i ja fa molt i molt temps que ha perdut el món de vista a nivell d’educació esportiva. Que ningú oblidi que estem davant d’una competició 100% formativa, però ells això sembla que els hi importa poc i no els tremola el pols a l’hora de jugar amb els sentiments i formació de les joves jugadores, no parlo només del que han fet amb el C.H.I, també parlo de frustrar la il·lusió d’una jove jugadora del St. Esteve de Palautordera, que al llarg de la temporada l’han deixat jugar i lluitar per tenir l’oportunitat de jugar un Top 4 i després no l’hi deixen fer, de com es pot permetre coses que no poden tenir lloc a l’esport en l’etapa formativa, etc. Tot plegat des d’aquestes línies m’agradaria treure una targeta vermella a aquesta institució que crec que ha estat el únic punt negatiu en aquesta gran festa de l’handbol femení.

Per anar acabant, només puc felicitar i agrair a les jugadores igualadines l’oportunitat que m’han donat de poder-les entrenar i formar part del seu equip. Per mi són les millors jugadores que mai he entrenat, elles ho saben i jo no hem cansaré mai de repetir-ho. MOLTES GRÀCIES NOIES!!! Ara ens toca seguir treballant i seguir millorant que això no acaba aquí.

Per últim, m’agradaria fer una menció especial al Joan Puget i al Joan Méndez pel suport incondicional que ens han donat al llarg de la temporada i, sobretot, aquest cap de setmana. Una de les imatges que no se’m borrarà mai és la del Joan Méndez plorant al final del Top i, sobretot, la imatge de les meves jugadores lluitant en tot moment per aconseguir el seu objectiu i agraint-me la meva feina. SOU MOLT GRANS NOIES de veritat, MOLTES FELICITATS a totes, Irene, Carla, Paula, Oriana, Marcel·la, Èlia, Maria Mayol; Cristina; Maria Barrantes, Marta i Aida SOU ENORMAMENT GRANS.