La Constitución española de 1978.
Título I. De los derechos y deberes fundamentales
Artículo 10
1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.
2. Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España.
Aquest serien els dos punts essencials dels nostres drets i deures dins de la Constitució espanyola, després n’hi ha molts, el que passa en aquest dos són molt concrets i el segon, jo diria que té influència sobre tota la Constitució, ja que diu que els drets fonamentals i les llibertats d’aquesta Constitució s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i acords internacionals que Espanya va ratificar….. Per tant jo un simple humà no gaire lletrat, puc entendre que Catalunya, amb les seves persones, estem obligats a seguir les lleis de la mateixa Constitució, però també tenim un Parlament que té dret a fer les seves, sempre dins dels Drets Universals. La Constitució està feta en uns moments difícils i de transició i per persones, penso que més o menys capacitades per fer-les, però persones normals en que en un moment donat, com moltes lleis, es canvien o s’adapten a les noves necessitats de cada país i d’acord al desig de les persones del mateix i que amb el temps són sempre millorables, sempre que no tornem a una dictadura, es clar. Per tant tota llei és interpretada i enfocada segons els lletrats, com la majoria de lleis dels països, bones o no tant bones…. i aquesta Constitució ben interpretada dona el dret de ser lliures si volem, i per saber-ho ens cal fer un Referèndum….
Jo sempre he entès, que una societat s’ha de dotar de normes per assegurar un ordre i convivència, i malgrat això encara fa falta la policia per garantir el seu compliment, doncs en determinats moments perdem els papers o només busquem els nostres interessos, en prejudici d’altres. Però al llarg del temps veiem com en cada poble, ciutat, comarca, parlaments i altres, es van fen noves lleis per tal de adaptar-se o facilitar canvis en la millora, modernitzant-les. Si ara encara tinguéssim la Inquisició em sembla que no aniríem bé… Si pensem o creiem, que les lleis i normes es fan per poder gaudir de millors deures i drets envers als ciutadans, hauríem de consultar als ciutadans què pensen i que necessiten i així anem evolucionant, amb consultes, mocions, eleccions, referèndums etc.
El fet de que es fes una nova Constitució, va ser perquè havíem “assolit la democràcia” i la Constitució antiga va ser abolida, al igual que Felipe V va abolir la Constitució Catalana, imposant la seva… i si deien res els mataven, (això sí que era una Constitució amb drets i deures)… Doncs ara passa una mica el mateix, degut a la annexió dels països catalans a Espanya, es van anar fent lleis adaptades a protegir els territoris conquerits, per tal de que formessin part del seu nucli central, negant tota possibilitat de recobrar les llibertats, però al llarg dels anys i en contra de les lleis espanyoles es van anar independitzant diferents països que estaven sota aquesta potestat central , però mai els catalans, doncs érem més a prop i fàcil de poder maxacarnos… Cuba era massa lluny… etc…
Han passat molts anys i les persones del territori espanyol ens hem anat barrejant, convivint i estimant. Això està bé, però no han fet el mateix els governats espanyols que han heretat el dret de ser propietaris de Catalunya, per tant encara som súbdits, i sempre que tenim idees de fer les coses a la nostra manera, o de voler ser lliures amb la forma de governar-nos, doncs apareix el NO, ja que ells ens tenen sota la seva autoritat. Sabem tots que si Catalunya no fos aportadora de diners, molts diners, ni ens en farien cas, però ostres! no hem aportat tant com tot l’or americà, però deu ni do, i no poden prescindir de nosaltres. Aportacions fetes amb persones vingudes de totes les comunitats d’Espanya… catalans i no catalans a treballar i callar…
Però amics lectors, per sobre de constitucions o altres lleis, i de ser súbdits ho ser ciutadans, de ser governats sota el poder polític i/o militar del Estat Espanyol, hi ha el respecte, l’estimació, la relació de tants anys, l’haver demostrat que sabem treballar, que som solidaris i un llarg etc. i per damunt de tot també som éssers humans, malgrat ser catalans, i que ens volem acollir al drets dels pobles, com diuen les lleis de les Nacions Unides i altres d’Europa, i que aquesta Constitució Espanyola sagrada i inamovible, la canvien quan volen pel seu interès, però pels drets dels pobles res de res. Si fóssim de veritat espanyols ens estimarien, però no ho hem estat mai i ells ho saben i per això tanta campanya i missatges negatius sobre els catalans…. però no entenen que si ens haguessin estimat de veritat i tractat com iguals no voldríem alliberar-nos d’ells, però a més de cornuts hem pagat el dinar i el veure. No ens estimen i escampant l’odi contra nosaltres com a defensa del que es creuen que és seu, NO, això NO… i després creuen just que anem al seu Parlament a que votin els que no ens estimen, per veure si ens donen la llibertat, o NO ?? qui són ells per decidir per nosaltres ? ja ho sé… ells són el amos de Catalunya per el dret dels sabres… i allò que deia, ens tenen per súbdits.
Doncs com qualsevol matrimoni o parella que no s’entenen, ni s’estimen, tenim el dret al divorci. Si no ens estimen que es busquin una nova parella per exercir el seu masclisme….
Però heus aquí, que apareix el Pedro Sánchez i diu que reconeixen l’estat plurinacional d’Espanya…. a bona hora, és clar que per mi és el mateix que hi ha parelles que diuen, no en divorcien, anem convivint per interès, però podem cercar el tenir un amant…. i anar fent… Doncs tampoc el Sánchez vol deixar-nos votar, per si decidim marxar… sempre el puto interès dels de la “Meseta Central i periférias” i segur que encara el criticaran per dir una veritat, el problema per ells és que Catalunya vol fer el seu camí sense ells i punt.
REFERÈNDUM, SÍ !