Un any més, aquest 25-N es donava una altra concentració a la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada on, entorn una rotllana d’espelmes enceses, es recordava totes i cadascuna de les dones assassinades per la violència masclista.
Amb la música nadalenca en silenci, entrava a la plaça una comitiva de dones vestides d’escrupolós negre que, lligades amb cadenes, acompanyaven una icona que representava la In-Justícia Patriarcal. Una escultura de dona sense rostre (perquè la justícia no té al cap la realitat de les dones), que portava una túnica blanca de dalt a baix mentre sostenia una balança que la identificava.
Després d’una lectura plural del Manifest del col·lectiu Novembre Feminista (unitari a tot Catalunya), on es palesava l’agreujament de les condicions de vida que pateixen les dones amb la COVID, es començaren a treure i posar a terra les diferents faixes que li penjaven amb frases al·legòriques a la denúncia i demandes que les dones fan a una Justícia, una Justícia que no hauria de ser cega per veure la realitat de les dones per aplicar-la en majúscules, és a dir, aquella que particularment les dones, pensen que s’ha d’impartir en nom del que representa aquest anhel tant profund i sentit.
En quedar despullada va quedar al descobert que tenia un sol pit, quedant coberta únicament per la pancarta que han elaborat les dones per aquesta commemoració. Han estat moltes hores de feina feta en el temps de les dones, és a dir, un esforç afegit a una una agenda quotidiana molt complicada. La creativitat artística i la seva posta en escena, però, ha volgut la pena.
