Inici Núria Vinyals Començar l’escola de la millor manera

Començar l’escola de la millor manera

COMPARTIR

En pocs dies tornem a les aules, i és clar és un moment de temor per algunes famílies i la mainada. Canvi de mestra en alguns casos, canvi d’escola en altres, inici de cursos superiors més complexes que els anteriors, dificultats detectades en els nostres fills i filles…

El nostre consell és canviar la por per il·lusió, tranquil·litat, calma, seguretat; els grans de ben segur ho sabrem transmetre.

El nou genera incertesa i el pare i/o la mare podem ajudar-los fent acompanyament en aquests sentiments donant seguretat i explicant què trobaran, visibilitzar emocions i/o escenaris i cercar recursos que ens ajudin a afrontar amb èxit.

 Preguntes que podem fer als nens i nenes si ho considerem necessari:

-Què et preocupa del proper curs?

-Què podem fer si passa això que estàs imaginant?

-Donar confiança: la família t’ajudarem.

En les primeres edats en ocasions apareix l’ansietat per separació dels progenitors. És el moment de transmetre apego i seguretat vers l’altra persona (mestra).

Algunes coses que no hauríem de fer és donar missatges que amplifiquen la por:

            “Ja veuràs com t’espavilen a l’escola…

            “A l’escola no podràs…

            “Si fas això els amics…

I tampoc cal inventar bombes de fum per distreure el problema.

Què sí podem fer:

Construir la percepció que l’escola és un lloc segur, un espai on compartir bones estones, que els mestres volen el millor per tots els nens i nenes malgrat a vegades ens trobem que un mestre fa diferent de com nosaltres pensem; en aquell moment hem d’analitzar perquè ha actuat així i tornarem a veure la bona intenció.

Afegir: Tot el que passa a l’escola té solució.

A les edats més avançades, si pensen que allò que han d’aprendre no serveix, parlem-ne. És important trobar el sentit per aprendre.

A vegades les famílies temem davant la incertesa per les noves metodologies; és moment per preguntar a les mestres des de la confiança mútua

També ens trobem que en ocasions posem més atenció en el resultat final que en el procés d’aprenentatge degut a les nostres expectatives com adults. Si volem ajudar, fem preguntes de procés i ajudem-los a construir.

“No he arribat al resultat (encara!), però…. Com puc actuar per fer-ho millor? Què puc canviar? Què puc mantenir?

Mirem els recursos que té el nen/a per afrontar les dificultats i transmetem que en cada aprenentatge sempre hi ha vàries fases: davant un saber/experiència totalment nou, adonar-te que fins aquell moment el desconeixies completament; després ets conscient que estàs aprenent però encara no en saps gaire; i finalment actues sense pensar com fer-ho perquè ja ho tens ben assentat. Ningú no és bo o dolent ni en tot ni per sempre. Tothom estem aprenent contínuament i durant el procés d’aprenentatge tothom passem per aquestes fases, hi ha ritmes diferents i això no ens situa ni per sobre ni per sota dels altres. Per això no cal competir ni comparar-nos amb els altres.

 

*** Informació obtinguda en una formació feta amb Valeria Aragon.

 

Que tinguem molt bon curs, famílies.

 

Núria Vinyals

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*