El Cineclub Ateneu celebrà el seu 40è aniversari el proper divendres 28 de febrer a les 8 del vespre al Teatre Municipal de l’Ateneu amb una sessió gratuïta en versió original subtitulada. El film escollit per a celebrar quatre dècades del millor cinema és el ja clàssic «Manhattan», de Woody Allen.
Isaac Davis (Woody Allen) és un escriptor acabat de divorciar de Jill (Meryl Streep), que té una relació amb una joveneta de disset anys, Tracy (Mariel Hemingway). En mig d’aquesta història, coneix la Mary (Diane Keaton), l’amant del seu millor amic. Tota una sèrie de relacions creuades amb personatges al més pur estil Woody Allen, neuròtics, accelerats, divertits i irònics.
L’any 1979 Woody Allen ja s’havia guanyat un gran prestigi amb pel·lícules com Toma el dinero y corre (1969), Bananas (1971) i, especialment, Annie Hall (1977), un film amb el qual havia guanyat dos Oscars, com a director i guionista.
Amb aquest bagatge, el director novaiorquès va decidir arriscar-se amb una pel·lícula inusual, ja que pren com a punt de partida el seu amor per Manhattan i per la música de George Gershwin y, a més, va optar per filmar-la en blanc i negre per a donar-li un aire quasi irreal.
Quan va acabar el rodatge, Allen no estava gens satisfet del resultat i pensava que la pel·lícula no tindria la repercussió d’Anni Hall. Fins i tot, es va platejar no distribuir-la. Doncs el mestre es va equivocar de totes totes. Manhattan es va estrenar el 25 d’abril de
1979 i va ser un èxit aclaparador.
Tots recordem la imatge de Woody Allen i Diane Keaton asseguts en un banc (aquell que tothom busca en arribar a Nova York). Una de les moltes imatges de la ciutat, d’una bellesa espectacular, que van fer que, a partir d’aquest moment, el món vegi l’illa a través de la mirada de Woody Allen i que van convertir Manhattan en una icona cinematogràfica, amb imatges que han quedat a la retina dels espectadors com les millors postals mai fetes.
En el marc del 40è aniversari, dijous 27 de febrer – a les 8 del vespre en versió DOBLADA i a les 10 de la nit en versió original en francès amb subtítols- el Cineclub Ateneu projecta «Los Miserables».
Stéphane acaba d’unir-se a la Brigada de Lluita contra la Delinqüència de Montfermeil, un suburbi a l’est de París. Allà coneix els seus nous companys, Chris i Gwada, dos agents experimentats en les enormes tensions que existeixen entre els diferents grups organitzats pel control del barri.
Inspirant-se en els disturbis de 2005, el director Ladj Ly, explora el Montfermeil actual, el
mateix lloc que Victor Hugo va fer servir com a decorat per a una part de Els miserables l’any 1862, un dels suburbis de París en els quals la pobresa generalment està lligada a la
delinqüència. Aquí transcorre, més d’un segle i mig després, l’acció del film de Ladj Ly que
pren el seu títol de la novel·la de Victor Hugo. Sense inspirar-se directament en ella, realitza una transcripció d’alguns dels seus valors ètics al voltant dels conceptes sempre ambigus del Bé i del Mal, la Justícia i la Política, la Llei i l’Ordre, encara que òbviament aplicats a la realitat actual dels carrers, els disturbis i el caos.
Vist el que està passant a Hong Kong, als carrers de Barcelona amb relació a la sentència del procés o als de París i d’altres ciutats franceses amb els armilles grogues, res del que
s’explicava a Els miserables ens hauria de sorprendre. En tot cas, alertar-nos una mica més i fer-nos agafar consciència que alguna cosa no va bé.
Han transcorregut més de 150 anys entre la trama de Victor Hugo i l’acció de la pel·lícula de Ladj Ly, però les semblances entre els enfadats joves encaputxats d’avui i els de llavors no poden ser més clares.
