Inici Joan Carles González Caldito CDR, crònica d’un heroisme anònim

CDR, crònica d’un heroisme anònim

COMPARTIR

Juan Carlos González

El 28 d’abril es va celebrar un dinar popular de més de 300 persones a la plaça del mercat de Vilanova del Camí. El motiu era la defensa de la llibertat d’expressió, els antecedents, les excessives sancions imposades per l’Ajuntament vilanoví a uns veïns per penjar cartells a la via pública els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre. Aquest, però, no va ser un acte aïllat. Els dies 6 i 7 de març, centenars de persones es van concentrar durant tot el matí davant dels Jutjats d’Igualada per donar recolzament a les 51 persones citades a declarar per la seva suposada participació en el tall de l’A-2 durant la jornada de vaga general del passat 8 de novembre. A banda, s’han fet diferents manifestacions i actes a Igualada per demanar la llibertat dels presos polítics.

Però no oblidem el fet més important: l’1 d’octubre. Certament, si alguna cosa hem sabut aquestes darreres setmanes és que el referèndum de l’1 d’octubre va ser gràcies a la gent que, organitzada, va fer possible l’exercici del dret inalienable a decidir, condició necessària de tota democràcia. Els responsables de tot això van ser gent anònima compromesa i valenta amb esperit de llibertat i solidaritat. Reunits sota el nom de “Comitè de Defensa de la República”, han exercit l’heroisme sota l’ombra.

Diuen que els herois no són sempre els que guanyen, sinó que sovint els que, tot i perdre, continuen lluitant i aguantant. És per això que la gent dels CDR són herois a l’anonimat, ja que no només han lluitat i aguantat les adversitats de les derives autoritàries de l’estat espanyol, sinó que a més han donat i continuen donant les seves hores per defensar els valors republicans de la llibertat i la voluntat popular d’aquells a qui se’ls intenta vulnerar. De fet, el CDR de la Conca ha estat clau en el recolzament i la visibilització de les vulneracions dels 51 citats i dels sancionats vilanovins, essent la solidaritat la seva eina comuna.

Malauradament, són molts els que els consideren covards per, precisament, fer-ho tot sota l’ombra de l’anonimat. Cal recordar, però, que el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que instrueix la causa oberta per rebel·lió, sedició i malversació contra l’anterior Govern, la Mesa del Parlament i els ‘Jordis’ – causa no reconeguda a nivell internacional – va demanar més informació sobre el CDR d’Igualada, però a més ara fa poques setmanes es va intentar acusar als CDR de terrorisme.

Tot i això, l’anonimat dels CDR és anterior a l’1 d’octubre, i no pas per por, sinó per decència i dignitat. Els CDR són un moviment de base popular i sense cúpula, una xarxa d’assemblees locals coordinades horitzontalment on són responsables totes les persones de l’assemblea. No hi caben ni el personalisme, ni les fotografies ni tampoc les apropiacions. Aquest fenònem, que en certa manera té els seus fonaments al 15M, va materialitzar-se la tardor de l’any 2017, esdevenint la realització de la consciència republicana aquí a la Conca i arreu de Catalunya. És per aquest motiu que es vol acabar amb ells i és per aquest motiu, també, pel qual els CDR no poden personalitzar-se.

La seva tasca, però, també està sent reconeguda i aplaudida, no només per aquelles persones que reben el recolzament directe dels CDR, sinó també per un nombre important de la població. De fet, el passat 10 d’abril, més d’un centenar de persones es van concentrar sota la pluja a la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada per protestar per les detencions de la Guàrdia Civil i dels Mossos d’Esquadra de persones vinculades amb els CDR i amb protestes independentistes. Aquest recolzament popular no seria possible si no fos perquè la tasca dels CDR fa que la república de consciència s’apliqui en un estat monàrquic i autoritari.

Avui que la república institucional catalana està en un horitzó diferent a l’1 d’octubre, sembla que els CDR ja no tenen gaire sentit. No obstant, el fet que milers de persones s’hagin implicat per la materialització de la República, ha deixat en evidència la deriva autoritària de l’estat espanyol, esdevenint els CDR en el contrapoder popular vers l’autoritarisme, exercint la defensa de la llibertat a traves de la solidaritat. Sense la llum de la gent del CDR, les persones que han vist vulnerats els seus drets, i en extensió la resta de la ciutadania, haurien caigut en la foscor de l’oblit i la soledat. És per aquest motiu que la lluita anònima dels CDR ha esdevingut en la crònica d’un heroisme anònim que mai serà oblidat.

*P.D.: l’heroisme anònim s’exerceix des de fa temps des de moltes altres lluites. No vull acabar l’article sense anomenar a la PAH Anoia que, des de l’anonimat més gran, ha fet una tasca heroica que ha anat més enllà de la solidaritat, fins a arribar assegurar habitatges dignes a famílies que ho necessitaven. Però aquesta ja seria una crònica d’un altre heroisme anònim.

FER UN COMENTARI

*