Inici Destacats CCOO Anoia alerta sobre la precarietat i indefensió dels treballadors d’origen estranger

CCOO Anoia alerta sobre la precarietat i indefensió dels treballadors d’origen estranger

COMPARTIR

El Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO Anoia va incrementar el nombre d’atencions realitzades durant l’any 2021, en un context molt condicionat per la pandèmia del COVID19.

287 persones van fer ús d’aquest servei de CCOO a Igualada, realitzant 492 visites i plantejant 585 consultes, el que significa un sensible increment l’any anterior. El país d’origen amb més persones va ser el Marroc, amb un 25,4% del total, seguit de Colòmbia (10,8%), el Perú (9,4%) i Hondures (6,3%). Prop del 60% de les persones eren llatinoamericanes.

Un 57% van ser dones, com a conseqüència del major pes d’aquest col·lectiu entre les persones provinents de països llatinoamericans (el 72% en el cas d’Hondures, el 63% de Perú i 58% en el cas de Colòmbia, per exemple).

La memòria del CITE també segueix mostrant, com en els anys anteriors, un increment continuat de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat espanyol respecte de l’any anterior, que passa del 43,2% (2020) al 53,5% (2021). Constata l’existència d’una important bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació (més de 150.000 persones a tota Catalunya, segons estimacions de la Generalitat de Catalunya), per les dificultats que genera un mercat de treball que requereix un contracte d’un any a jornada completa. Aquesta situació s’ha vist agreujada per l’aturada generalitzada de l’economia i per la crisi econòmica i social conseqüència de la pandèmia, i pot comportar un increment important de persones que puguin caure en la irregularitat sobrevinguda.

La tipologia de consultes ateses apunta que el 25,8% estan relacionades amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa: 18,8% d’arrelament social, 12,5% altres formes de regularització i 2,2% d’arrelament laboral. Aquest darrer procediment augmenta el seu pes respecte 2020 per les modificacions introduïdes per la Secretaria d’Estat de Migracions en relació amb l’arrelament laboral.

El principal sector d’ocupació de les persones ateses és el treball de la llar, que ocupa el 35,2% de les persones que treballen (95% dones). També és el primer sector pel que fa a treball irregular (el 48,5% del total es troben en aquesta situació). El següent és l’hostaleria, amb un 13,9%, seguit “d’altres serveis”, amb un 11,8%, i de la construcció, amb un 7,4%.

La tipologia de perfil de persona que s’apropa a CCOO continua sent dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular en el sector del treball de la llar.

Des del sindicat denuncien la situació precària, que suma la precarietat i la invisibilitat del sector a la que ja comporta per si mateixa la situació d’irregularitat administrativa, molt agreujada per la situació generada per la crisi sanitària. CCOO reitera la demanda al Govern de l’Estat per promoure la ratificació immediata del Conveni 189 de l’OIT sobre treballadors i treballadores domèstics, per equiparar les condicions laborals d’aquest sector amb la resta.

Tanmateix denuncien la mercantilització de l’assessorament i la tramitació d’expedients en matèria d’estrangeria promoguda per l’administració central en la darrera reforma del reglament d’estrangeria, que no tenen en compte la bretxa digital que afecta moltes persones estrangeres i dificulten la feina de les entitats socials sense afany de lucre que atenen les persones en una situació més precària.

Al nostre país hi ha moltes persones amb la preparació acadèmica adequada, que tenen moltes dificultats per homologar les seves titulacions, o que no tenen autorització de residència i treball per no poder complir els requisits exigits per accedir a la regularitat administrativa. Per a CCOO, aquests podrien ser molt útils, per exemple, ajudant a combatre la pandèmia i reforçar el sistema sanitari. Regularitzar-los podria significaria donar resposta a necessitats estructurals de la nostra societat, com ho és la gestió de les cures. Per al sindicat «és, principalment, una qüestió de drets humans per garantir la vida digna d’aquestes persones».

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*