A nivell arquitectònic i històric, el castell de Boixadors, a Sant Pere Sallavinera, no destaca respecte els altres de la comarca, però té un gran valor: està arrelat a la gent del territori des de fa més de 1.000 anys. És en aquest sentit que la Diputació de Barcelona el situa a l’alçada dels grans temples mundials i, per aquest motiu, l’any 1970 va començar a estudiar-ne els orígens. Els treballs de rehabilitació, continus des del 2006, han permès recuperar el conjunt del monument. En total, a Boixadors s’hi han invertit més de 800.000 euros.
Cada primer diumenge de mes, l’Ajuntament de Sant Pere Sallavinera obre les portes del castell de Boixadors als visitants. Ho fa gratuïtament des de l’any 2000, però fins fa tan sols dos mesos, el monument encara no estava del tot recuperat. Tal com reconeix l’alcalde, Matías Bosch, ha estat gràcies a la Diputació de Barcelona que s’ha aconseguit restaurar-lo del tot, «ja que un ajuntament petit com el de Sant Pere Sallavinera no pot fer front a unes despeses tan grans».
Per la seva ubicació, al límit entre l’Anoia i el Bages, durant anys el castell de Boixadors va ser un castell militar i de frontera, però amb el temps es va acabar convertint en una explotació agrícola fins que, finalment, als anys 50, es va abandonar. «Hi vivien sense aigua ni electricitat, i aquí feia un fred que pela», ha explicat l’arquitecte responsable dels treballs, Joan Closa. Després, gran part de les parets de l’edifici es van ensorrar.
Als anys 70, el Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona va apostar per rehabilitar-lo i va començar a investigar sobre els seus orígens per iniciar els treballs, que han permès recuperar el conjunt del monument. En total, a Boixadors s’hi han invertit 831.578 euros, dels quals 91.000 són del Ministeri de Foment, 24.900 de la Generalitat i la resta de la Diputació de Barcelona.
Ara, el castell formarà part de l’exposició ‘El romànic del temps d’Oliba’, que exhibeix mitjançant documents gràfics, maquetes i peces originals, les característiques arquitectòniques i funcionals de diferents edificis com aquest o el de l’església de Santa Maria de Matadars (Pont de Vilomara, Bages), o eel monestir de Sant Llorenç Prop Bagà (Guardiola de Berguedà).
A través del Servei de Patrimoni Arquitectònic, des de fa més de 100 anys, la Diputació de Barcelona ha intervingut en 33 castells, 135 esglésies i 14 monestirs romànics. La inversió que la Diputació de Barcelona destina anualment al patrimoni arquitectònic a través d’aquest servei ascendeix a 4,7 MEUR.
Estefania Escolà / ACN
