Aquest era un dels lemes de l’exposició «Cares conegudes» que recollia més d’un centenar de fotografies de Carles Balcells al costat de les principals figures de l’escena del país ara fa més de deu anys. En Carles manté intacta la seva passió pel teatre i ha viscut aquests dies una frenètica activitat amb la 28a edició de La Mostra d’Igualada, la fira de teatre infantil i juvenil amb què col·labora pràcticament des de la primera edició. És un incansable apassionat del teatre que hi ha posat el seu granet de sorra durant anys, enganxant cartells o informant els visitants. Des dels inicis de l’esdeveniment, forma part dels prop de 80 voluntaris de Xarxa que fan possible La Mostra.
Tot va començar per la festa major d’Igualada del 1992. En Carles Balsells va veure que Dagoll Dagom portava l’espectacle Memory a la capital de l’Anoia i va enredar Sebastià Castelltort, un amic seu, perquè l’acompanyés a fer-se una foto amb l’actriu Àngels Gonyalons, en acabar.
Així és com se li va despertar una passió pel teatre que l’ha portat a veure pràcticament totes les representacions fetes a la ciutat els últims 25 anys. I, acompanyant-lo en les incursions a les bambolines, en l’intent de fotografiar-se amb actors i actrius, sempre hi ha estat incansablement en Sebastià.
En Carles conserva com un tresor el que, de fet, és un compendi de l’activitat teatral a Igualada de les darreres dècades. El càlcul és difícil, però creu que pot haver assistit a unes 500 obres. Les primeres fotografies en blanc i negre van donar pas a instantànies en color i, amb el pas dels anys, les fotografies gairebé furtives enxampant els intèrprets pels passadissos han donat pas a autèntiques sessions en què els actors posen amb ell en grup a l’escenari, en acabar les funcions. I molts, ja l’esperen quan venen a Igualada. De fet, la seva fidelitat l’ha portat a ser convidat els darrers anys a la gala inaugural de la temporada, Catalunya Aixeca el Teló.
A més de les fotografies, en Carles conserva amb meticulositat llibretes en què enganxa els programes de mà o retalls de diari al costat dels autògrafs dels protagonistes. I una de ben especial és la que li va portar Lloll Bertran la passada nit de Reis. L’actriu igualadina li va regalar una llibreta signada per tot l’equip de la versió del Molt soroll per no res en què va participar a final de l’any passat.
Sense voler-ho, en Carles s’ha convertit en història viva del teatre a la ciutat.
