El Teatre Municipal l’Ateneu serà l’escenari, aquest dimarts 23 de maig, d’un dels clàssics de la campanya de les eleccions municipals a la capital de l’Anoia, el debat de l’Ateneu.
El debat començarà a les 19:30 moderat per Mar Martí, presidenta del Col·legi de Periodistes de la Catalunya Central.
El debat de l’Ateneu està organitzat per l’Ateneu Igualadí amb la col·laboració d’Infoanoia, AnoiaDiari, La Veu de l’Anoia, Canal Taronja Anoia i Ràdio Igualada.
La ciutadania pot fer arribar preguntes a través de les xarxes socials amb els hastags següents: #DebatAteneu2023 , #DebatAteneu, #AteneuMunicipals2023.
El que voldria plantejar és el tema del POUM.
37 anys, casi 40, des de l’aprovació del vigent POUM (Pla d‘Ordenació Urbanística Municipal) del 1986, quina ciutat, que pretén ser “habitable” i “competitiva”, el pot suportar ?
QUINA VERGONYA !!!
UNA MOSTRA DE LA “INCAPACITAT” DEL NOSTRES POLÍTICS EN PRACTICAR UNA “POLITICA COM CAL”: DIALEG, PACTE, CONSENS, en benefici de la gran majoria dels ciutadans igualadins,
superant els interessos partidistes, confessables (i inconfessables).
És el que voldria per superar el DECLIVI ECONÒMIC, EN GENERAL, I INDUSTRIAL (LLEVAT HONROSES EXCEPCIONS), EN PARTICULAR, que ha patit, Igualada (la denominada Detroit catalana) en les darreres dècades, i que no remunta.
Tant debò facin una profunda reflexió de la greu situació (local i global), i un anàlisi dels nostres punts febles i forts (que hi han, i molts) i sorgeixi un PACTE DE CIUTAT, amb PLANS D’ACCIÓ (urbanístics d’ordenació municipal, del Rec i la resta del ciutat, i també de la resta d’àmbits: socials i econòmics: educació, cultura, vivenda, industria, comerç, ecologia, taxes, etc. etc. etc. De feina hi haurà, però valdrà la pena, amb il.lusió i consens.
Us imagineu que dintre de 40 anys (el temps passa volant, jo ja no el veuré, però si espero els meus fills i nets) recordin que en els anys 20 va haver una PACTE D’IGUALADA, que, com els PACTES DE LA MONCLOA, desprès de 40 anys de franquisme autoritari, i una greu situació del país, van se capaços de donar una “cop de timó” (el respectat professor Enrique Fuentes Quintana al davant), posant d’acord tot l’arc ideològic, des de l’eterna dreta als nouvinguts socialistes i comunistes.