Aquest divendres, 11 de febrer, es commemora el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. El Campus Universitari d’Igualada de la Universitat de Lleida (UdL) se suma a la celebració amb una campanya de visibilització a les xarxes socials per reivindicar més presència femenina en la ciència. Tenim la sort de comptar amb investigadores i científiques de renom a casa nostra. Malauradament, com en molts àmbits, la seva feina no està prou reconeguda. Les dones tenen més traves al camí que els homes per assolir mèrits, i també per compaginar la vida familiar amb l’acadèmica i professional.

Prop d’una quarantena d’investigadores, estudiants, docents i personal de suport a la docència s’han concentrat a les instal·lacions del Campus al Pla de la Massa per mostrar que en la ciència també hi ha noies i dones, malgrat que la proporció encara és menor respecte als homes. A més, durant aquesta setmana, la universitat ha anat compartint a les xarxes socials les opinions i experiències d’algunes científiques, docents i estudiants. Com la de la Mariona Jové Font, professora agregada de Fisiologia de la UdL i coordinadora de Nutrició Humana i Dietètica al doble grau en Nutrició Humana i Dietètica i en Fisioteràpia que s’imparteix al Campus d’Igualada, que reflexiona: “El percentatge de dones que lideren grups de recerca està molt lluny del percentatge que representen les dones a la ciència”.

La Irene Compte Rabell, professora del Grau en Enginyeria Química de l’Escola Politècnica Superior-UdL i investigadora del grup de recerca A3 Leather Innovation Center, anima tothom a “triar la seva feina partint dels seus interessos, el que li agrada i en funció de les seves habilitats, deixant de banda perjudicis que hi pugui haver a la societat”. Explica que quan feia batxillerat científic “a la meva classe hi havia moltes noies i, de fet, tinc moltes amigues que treballen en l’àmbit científic. He tingut la sort de poder triar el que a mi m’agrada i crec que molta gent, sobretot de les generacions més joves, té actualment aquesta opció.»

L’any passat, Compte va col·laborar amb l’escola Divina Pastora d’Igualada en un projecte per promoure vocacions científiques a Primària: “En aquella època hi havia bastantes restriccions per covid. Els alumnes em van fer una videotrucada i els vaig explicar des del laboratori quina era la meva feina un dia normal i corrent. Va ser maco veure com entenien les coses de ciències que els estava explicant i que probablement no havien vist mai. Em vaig quedar amb el record que em preguntaven tant nens com nenes; no tenien cap prejudici ni idees preconcebudes”.

Una altra de les científiques a qui s’ha donat veu és la Laura Rubió Piqué, investigadora del Departament de Tecnologia d’Aliments de la UdL en l’àmbit de Nutrició i Bromatologia i professora al Campus d’Igualada, que destaca que “tot i que encara no tenim prou visibilitat, som moltes les professionals que estem escrivint actualment la història científica en femení en el camp de la nutrició i la salut”.

Per la seva banda, la Marta Adamuz Beas, estudiant de 4t curs del Grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística, assegura que “la presència de la dona cada dia és major en l’àmbit de la ciència, però encara som poques. Per exemple, quan havíem de triar carrera universitària, la majoria dels nois de la meva classe volien fer enginyeria, mentre que només érem dues noies les que ens interessàvem per aquests estudis”. És per això que creu que “s’han d’incentivar les noies per tal que sàpiguen que hi ha aquesta possibilitat i que l’enginyeria pot ser una bona opció per a elles”. També comenta que la majoria de llibres de ciències estan signats per homes, però “crec que això està evolucionant molt ràpid i, si esperem una mica, trobarem tants autors homes com autores dones”.