Inici Cartes dels lectors Cal obrir una nova etapa

Cal obrir una nova etapa

COMPARTIR

El proper dia 14 de febrer la ciutadania de Catalunya haurem d’escollir entre continuïtat o obrir una nova etapa en la política del país. Els governs de les darreres legislatures van emprendre un camí que ha portat el país a una situació insostenible de paràlisi, polarització i pèrdua permanent d’oportunitats que ens ha situat al caire del punt de no retorn de ser una Catalunya dinàmica i capdavantera a Espanya i a Europa a ser una Catalunya esgotada, de ser admirats com a model a ser compadits per la inesgotable successió de dies històrics que no portaven enlloc. En les properes eleccions es debatrà fonamentalment si volem i podem romandre quatre anys més optant per la èpica d’un procés que ens empetiteix o per el realisme d’un govern que fixi la reconstrucció post-Covid-19 i el redreçament del país com a objectius prioritaris.

També per la comarca de l’Anoia serà una decisió especialment transcendent, els darrers anys, lluny d’haver vist polítiques que de manera efectiva revertissin la situació de la comarca com una de les que presenta pitjors indicadors sociolaborals de Catalunya, amb les situacions personals que darrera d’aquestes fredes dades existeixen, hem viscut la inoperància i el menysteniment per part del govern de la Generalitat, com a exemple concret i punyent d’aquesta situació, només cal veure com els darrers dos pressupostos de la Generalitat, 2017 i 2020 han mantingut, dues vegades més, un nivell d’inversió clarament per sota, fins hi tot, del que caldria esperar per població. Si la població de la comarca representa un 1,59% de la població de Catalunya en els dos darrers pressupostos aprovats la comarca va rebre inversions per 0,96 i 1,36%, respectivament, del total de les inversions, fet especialment negatiu, tenint en compte la situació de la comarca i la necessitat d’inversions i polítiques dirigides a la revitalització econòmica.

Cal obrir una nova etapa per Catalunya i cal obrir una nova etapa per la comarca, amb un govern que aparqui els unilateralismes i aposti pel diàleg, diàleg també amb els territoris per portar a terme polítiques capaces d’invertir una tendència negativa social i econòmicament que afecta l’Anoia i que no es resoldrà amb fugides endavant sinó amb accions concretes i efectives que permetin que la comarca sigui un lloc on poder viure-hi, però també treballar-hi, sense condemnar a molt joves i molts treballadors i treballadores a haver de buscar oportunitats fora de la comarca, per això cal reindustrialitzar la comarca i fer-ho sense comprometre el medi ambient, tot atenent a qüestions estratègiques essencials com la preservació de l’aqüífer Carme-Capellades o l’aprofitament de la biomassa com a energia renovable i sistema de gestió forestal per prevenir incendis forestals utilitzable en equipaments públics de manera prioritària. No volem ni podem resignar-nos a una postració del territori com si hagués de ser pobre inevitablement, ara bé, si volem obtenir resultats diferents haurem de fer les coses diferents i això passa per un nou govern que obri una nova etapa política a Catalunya i a l’Anoia.

Som i hem estat una comarca durament colpejada per la Covid-19 amb uns costos en vides humanes que mai hauríem volgut veure ni hauríem pogut imaginar i el millor record que podem fer-los-hi és treballar perquè aquest territori recuperi la força i la capacitat de progressar per la tots elles i ells que hi havien esmerçat molts esforços.

Hi ha estudis d’opinió que indiquen clarament que una majoria de catalans i catalanes volen un canvi en la manera de fer i funcionar de les institucions de Catalunya, una nova etapa. Això passa necessàriament per trencar el permanent empat que tenalla i ha paralitzar Catalunya durant anys. És necessari per sortir d’aquesta situació refer un marc de consens polític majoritari que ens permeti avançar. Això implica que ningú obtindrà la plena consecució dels seus objectius però si assolir un mínim comú denominador per restablir un àmbit de convivència política possible i suficient per una ampla majoria. Per això cal que el 14-F es manifesti aquesta voluntat de canvi, ja sigui des de la convicció o des de la intimitat de l’exercici del dret de vot. I això és el que oferim des del PSC.

Jordi Riba
Candidat del PSC a les eleccions del Parlament de Catalunya per l’Anoia

COMPARTIR

3 COMENTARIS

  1. Tot el que dius sona a utopia.
    Reclames uns porcentatges d’inversió proporcionals a la població que habita a la comarca. Increïble! Com un polític on el seu partit el PSOE (recordem que el PSC ja no és autònom sinó que el sr Iceta va regalar el control a Madrid) és el representant màxim en el govern central vol aplicar aquest tipus de mesures? Si això és el que s’està reclamant a Madrid des de fa anys i anys (l’anomenat dèficit fiscal i que alguns quantifiquen en 16.000.000.000€)
    ‘Hi ha estudis que diuen …’ segurament! Però pots dir quins? També hi ha prop d’un 70% de la població que vol fer un referendum d’autodeterminació, i des de fa com a mínim uns 10 anys ( l’antic PSC també hi estava d’acord, l’actual no crec pq es governat des de Madrid).
    Les vides perdudes per la covid… Vaja, vaja! La recentralització de la Salut Madrid, les compres unitàries, la no perímetretzacio de zones (com ara Catalunya) per part del govern central (PSOE, el teu partit!). En la primera.onada va ajudar a veure qui és i qui fa què en els diferents governs (estatal, autonòmic, local)
    Us ompliu la.aboca amb la paraula diàleg, i el diàleg per al 50% de la població, no existeix. Molt taula de diàleg, i poc diàleg. Es una mica esquizofrenica la vostra posició.
    Hem d’escollir als nous representants polítics, però respectaran els polítics espanyols, i els teus companys de partit els resultats de les noves eleccions? O faran com en totes les altres eleccions des del 2010? (On no han respectat els resultats, no han donat crèdit als guanyadors, no els han reconegut com a tal, i no una obert cap via de diàleg ni per resoldre el conflicte territorial,.ni per encarar el dèficit fiscal.
    Sincerament, us ompliu la boca de mentides.
    Seria hora que fóssiu honestos i busquessiu feina, ja n’hi ha prou de.mentides, ja està bé de viure a costa dels electors.

    • No miris tant la tv3% que t’hauràs de prendre la pastilla…. el teu és la viva personalització de l’elector enganyat per les mentides d’aquesta banda de delinqüents que tenen segrestades les institucions i són la mostra més palesa de la mediocritat, la ineficàcia i la deslleialtat. Afortunadament una part els tenim entre reixes i l’altra part aquells i aquelles que bramaven «no ens rendirem mai», «fins al final» i en una nit de fosca van fugir com rates.

  2. Ja, una nova etapa amb un partit monàrquic que te la desvergonya de oposar-se a crear una comissió sobre la corrupció de l’ex-rei?
    A França, Sarkozy es investigat. A USA Trump és objecte de doble «impeachment», per posar dos exemples.
    A les espanyes, viva la pepa!. Si l’Ernest Lluch aixequès el cap, s’avergonyiria d’aquest partit, i de les seves aliances de facto amb la dreta més intolerant d’Europa. Us recomano que llegiu la seva biografia, de J. Esculies, «un intelectual i agitador».

Responder a Brotxes Cancel·lar la resposta

*