“Cafe Society”, el darrer film de Woody Allen, obre el 2017 per a la pantalla del Cineclub Ateneu. Un any de canvis, amb la incorporació de l’oferta de l’entitat a la recentment estrenada sala de l’Ateneu Cinema. Serà els dijous els dies de les projeccions del cineclub. I en aquest primer cas en versió doblada al català (20:00) i en versió original subtitulada (22:00).
Hollywood, anys 30. Bobby és un jove amb ganes de menjar-se el món. El seu desig, per sobre de tot, és dedicar-se a la interpretació. Per això, es trasllada de Nova York a Los Angeles amb la idea d’entrar al món del cinema. Allà aprofita els contac-tes del seu oncle Phil Stern, un feroç i totpoderós magnat de la indústria cinemato-gràfica, i coneix la secretària del seu parent, la Vonnie, de la qual s’enamora bojament. Però el pobre Bobby no sap que ella també és l’amant secreta del seu oncle.
Hi ha directors que no sabem com s’ho fan però que aconsegueixen que en cada retrobament amb ells sempre esperis una gran pel·lícula. Per exemple, un senyor de 80 anys anomenat Woody Allen. Fins i tot en les seves pel·lícules més intranscendents, irregulars o fallides, sempre hi ha alguna cosa excel·lent que solament se li pot ocórrer a ell. I quan tot funciona al seu cinema, quan està en estat de gràcia, el resultat és una veritable obra mestra.
Cafè society és una esplèndida pel·lícula, la millor des de fa molt temps. Com a mínim des d’aquelles dues obres mestres titulades Bales sobre Broadway i Match point. T’assalta la sensació amb ella que aquest ancià posseeix un coneixement enciclopèdic de la condició humana, de les seves llums i les seves ombres, dels dile-mes de l’amor, de l’elecció pel que creus que et convé i que presumptament donarà estabilitat i futur a la teva existència i el que t’exigeix el cor. Del que perviu en l’àni-ma i en el cos encara que ja no serveixi per res i provoqui malenconia i dolor
