El Bruc, en plena crisi del coronavirus: sense caixer, ni cobertura mòbil, ni correus, ni dispensari

Malgrat estar a tocar de l’A-2 i a només 50 quilòmetres de Barcelona, els habitants del Bruc se senten aïllats. La crisi sanitària del coronavirus ha obligat a tancar el dispensari mèdic del municipi, i ja fa gairebé dos mesos que no es reparteixen cartes perquè la treballadora titular té més de 60 anys i Correus la va confinar de manera preventiva. Això, sumat als problemes endèmics del municipi, com la manca de cobertura de telèfon o la inexistència d’un caixer, ha fet que la sensació d’aïllament, entre els veïns, s’accentuï encara més. «Sembla que visquem en un racó de muntanya», explica un d’ells, Ramon Pinyol. L’Ajuntament i diversos veïns reclamen l’obertura del dispensari mèdic i recuperar els horaris retallats l’any 2017.

El Bruc té un dispensari petit que, com en d’altres municipis similars, s’ha tancat perquè els professionals es concentressin en centres més grans on poder atendre de manera diferenciada pacients amb la covid-19 i pacients que no han estat contagiats. Això ha provocat que tota l’atenció ordinària que es proporcionava des del Bruc s’hagi vist afectada i aquells casos d’urgències s’hagin derivat a Esparreguera, que és el municipi de referència.

L’alcaldessa, Bàrbara Ortuño, ha explicat que espera que aquest mes de maig ja es pugui reprendre l’activitat al dispensari i que tots els professionals es puguin recuperar per donar un servei complert al municipi. «El problema fins ara ha estat que no s’ha pogut estabilitzar la plantilla», ha explicat. A més, recorda que hi ha veïns amb altres problemes de salut, que fa dos mesos que no es visiten, «i ja no poden esperar més».

Ramon Pinyol és un dels veïns del Bruc que es queixa perquè encara no els han dit quan tornaran a obrir l’ambulatori. «Ja han penjat els horaris d’estiu, horaris bastant mesquins, però no sabem quan obriran», ha lamentat. A més, tampoc troba lògic que per anar a urgències, a Esparraguera o també a Sant Andreu de la Barca, el poble no tingui cap mitjà de transport per poder-s’hi desplaçar. I tenint en compte que hi ha moltes persones grans que viuen al poble, ho considera un greuge. A més, explica que molts s’han resistit a utilitzar els serveis sanitaris perquè hi havia la prioritat de la covid-19, «i si et feia mal alguna cosa, es passava com es podia».

L’angoixa també arriba ara de cara a l’estiu, quan el municipi augmenta en nombre d’habitants. Veïns com la Roser Castellet lamenten que els horaris que es plantegen són molt reduïts, d’unes tres hores al dia. Reclamen que s’ampliïn i que es reverteixin les retallades horàries que els van fer el 2017.

Per Ramon Pinyol, la manca de cobertura dels telèfons mòbils també és un gran greuge que cal arreglar «com sigui», i més en aquests moments en què és tant important poder estar connectat i comunicat. «La meitat del poble ha de sortir al mig del carrer per poder trucar», ha assenyalat.

Sense Correus ni caixer

Els veïns, a més, estan sense servei de Correus. La Maria Lluïsa Oller és la cartera del Bruc i preveu que el servei es reprengui properament. Durant aquests dies, a causa de la seva edat, Correus va decidit confinar-la. Això ha fet que els veïns del Bruc només hagin rebut cartes amb segell i certificats. El repartiment de la resta, com les notificacions i els paquets, es va aturar fins a nova ordre.

De la seva banda, la Montserrat Rial, botiguera del poble, diu que aquests dies les vendes li han anat força bé, perquè no només li han comprat els veïns del Bruc, sinó també de pobles veïns que no volien o no podien anar fins a Igualada. El problema, però, és el fet que el municipi no tingui caixer. Poder cobrar amb datàfon li ha «salvat» moltes vendes que potser hauria perdut per la manca de caixer i perquè tampoc es pot sortir del municipi. Amb tot, però, es queixa que ha de sortir al carrer per trobar cobertura.

Per Ramon Piñol, malgrat la sensació d’aïllament del municipi, hi ha una cosa en què els veïns del Bruc han estat «de sort» i és que el municipi té menys de 5.000 habitants. «Això fa que no s’hagi de respectar les franges horàries per sortir i els que tenen gos també han pogut sortir bastant», ha dit amb humor.

Laura Busquets / Nia Escolà – ACN