El teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada s’ha omplert amb prop de 300 persones aquest dimarts 1 de març per retre homenatge a qui va ser la primera alcaldessa de Catalunya a través de la biografia «Nativitat Yarza. Mestra, alcaldessa, miliciana», escrita per Isidre Surroca i Antoni Dalmau –traspassat el passat mes de gener, durant el procés final d’edició del llibre. Precisament, el record de Dalmau ha estat ben present en totes les intervencions de l’acte. El seu fill Pol reconeixia que era un moment «agredolç» per la família, perquè veia la llum un projecte al que Antoni Dalmau havia dedicat el seu esforç i perseverança, però malauradament ho feia sense la seva presència.
Ha comptat amb la intervenció d’Isidre Surroca, coautor de la biografia, Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes, Marina Llansana, filòloga i periodista, Pol Dalmau, col·laborador en la recerca, i Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla.
«Nativitat Yarza. Mestra, alcaldessa, miliciana», que es pot descarregar al web de la Fundació Josep Irla, completa així l’estudi i reivindicació d’una pionera republicana que va començar a sortir de l’oblit gairebé cinquanta anys després de la seva mort, quan la Fundació Josep Irla redescobrí les primeres dades de qui va ser la primera alcaldessa del país elegida democràticament –recollides en la recerca «Les dones d’Esquerra (1931-1939)», publicada el febrer de 2007. L’abril de 2019 la Fundació Josep Irla també va publicar l’opuscle «Nativitat Yarza, primera alcaldessa de Catalunya», elaborada per Antoni Dalmau i Isidre Surroca, i que forma part de la col·lecció Pioneres del municipalisme feminista per a la recuperació del llegat de les primeres electes femenines a les institucions locals del país.
La trajectòria de Nativitat Yarza
Marina Llansana ha reivindicat la memòria de Nativitat Yarza, “un nom que fins fa quinze era totalment desconegut, empassat pel forat negre de la història”. «Amb aquest acte tan especial culmina un treball pacient de molts anys. Avui podem dir que la memòria de Nativitat Yarza ha estat rescatada amb tota justícia i que serà preservada».
Durant la seva intervenció, Isidre Surroca ha recordat els inicis d’aquesta investigació a partir de la descoberta de Josep Vall, director executiu de la Fundació, d’una fotografia on apareix Nativitat Yarza amb el president Companys: “Si avui ens trobem aquí és perquè la revista Sàpiens publicava un primer article el 2007 que ens recordava la mestra republicana de Bellprat i primera alcaldessa de Catalunya, i que des de la Revista d’Igualada s’ha anat ampliant amb nous articles, i per la qual la Fundació Josep Irla ha impulsat la promoció d’aquest llibre”.
També ha tingut un record pel seu company i coautor del llibre Antoni Dalmau, amb qui havien de compartir junts aquest acte. “Precisament la meva interlocució amb Antoni Dalmau sorgeix arran de l’escrit que havia publicat a la Revista d’Igualada l’abril del 2009, Nativitat Yarza, primera alcaldessa de Catalunya”.
Pol Dalmau ha qualificat la seva contribució a la recerca com a “fruit d’una coincidència” mentre feia la seva estada a Nova York, on va topar amb el fons documental Spanish Refugee Aid. “En el fons Spanish Refugee Aid de Nova York es trobava l’expedient de Nativitat Yarza, el qual va donar les pistes claus a l’Antoni i l’Isidre per donar resposta a un interrogant que havia quedat pendent: que havia sigut de la vida de Nativitat Yarza un cop a l’exiliada a França”.
La consellera Tània Verge ha destacat de la importància de reivindicar des de les institucions figures pioneres com la de Nativitat Yarza, «imprescindibles per obtenir els drets que tenim reconeguts avui com a dones». I ha afegit: «Si prenem consciència del llegat d’aquestes dones, tindrem més forces per avançar en drets».
Joan Manuel Tresserras, president de la Fundació Josep Irla, ha tancat l’acte amb un clam en favor de la memòria republicana: “Tot i el seu impacte en el segle XIX i XX, el republicanisme va caure en l’oblit a causa de la repressió franquista, més encara en el cas de les dones com Nativitat Yarza».
Documental “Doña Nati”
La recerca iniciada per Antoni Dalmau i Isidre Surroca fa més d’una dècada és un dels ingredients del documental “Doña Nati”, produït per infoanoia i que es pot veure en aquest enllaç. Els investigadors comparteixen protagonisme al documental amb exalumnes, familiars i altres testimonis que ajuden a reconstruir les seves facetes de mestra, alcaldessa i miliciana, així com el rastre del seu exili a Toulouse un cop acabada la Guerra Civil.
ERC proposa que el nou centre cívic nord d’Igualada porti el nom de Nativitat Yarza Planas
ERC Igualada considera que l’estrena del nou equipament de la ciutat és una “oportunitat idònia per reivindicar la figura d’una persona rellevant de la comarca”. En aquest cas, els republicans reivindiquen la figura de Yarza i remarquen la “necessitat històrica de posar en valor lideratges femenins que malauradament han estat ignorats durant dècades i segles”. Montserrat Argelich, regidora republicana, recorda el paper d’alcaldesses i regidores com Yarza que segons diu “van ser pioneres en trencar tabús i sostres de vidre”. Iolanda Gandia, regidora també republicana, ha considerat que “es tracta d’una proposta que creiem que generarà consens i serà vista amb bons ulls per a la resta de forces” i emfatitza que “no entendríem que no fos acceptat”.
Sobre el centre cívic, el portaveu republicà, Enric Conill, ha lamentat la “nefasta gestió que se n’ha fet fins ara”. Conill ha recordat que “la inauguració malauradament ha estat posposada diverses vegades i que el servei i els equipaments que fa tant temps que demanen els veïns s’han fet esperar massa”. També ha demanat que “l’experiència viscuda serveixi de precedent crític per gestionar futures obres de la ciutat”. Els republicans confien que “la presència d’aquest nou centre cívic doni un bon servei públic als veïns de la zona del Poble Sec, Set Camins i les Comes i en general a tota la ciutadania de la ciutat”.
Finalment, els regidors i regidores han tornat a recordar la proposta d’ERC de reanomenar l’espai i fer-ho en “exercici de memòria i justícia històrica pel que va suposar la figura de Natividad Yarza Planas per la democràcia i el feminisme a l’Anoia i tot el país”.
