Durant aquest any 2016, els serveis municipals d’Ocupació de l’Ajuntament d’Igualada han dut a terme la tercera convocatòria del programa Joves per l’Ocupació, projecte subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i el Fons Social Europeu, en el marc de la Iniciativa d’Ocupació Juvenil. L’objectiu d’aquest programa consisteix en millorar l’ocupabilitat dels joves, facilitar-ne la inserció laboral i el seu retorn al sistema educatiu. Segons la tinent d’alcalde de Dinamització Econòmica d’Igualada, Àngels Chacón, la preparació i la inserció laboral dels joves igualadins és una prioritat del govern i afirma que les dades rebudes del programa de Joves per l’Ocupació són molt satisfactòries. Segons la nota de premsa enviada pel consistori d’Igualada, del total dels assistents al programa d’ocupació 24 han trobat feina i 7 d’ells amb contracte temporal de més de sis mesos gràcies a la modalitat subvencionada, sense especificar la quantitat d’hores contractada (potser parlem de 4 hores setmanals). No pretenc criticar aquest projecte perquè la inserció laboral dels més joves no és un problema baladí, però realment aquestes dades són “tan satisfactòries” com ha dit la segona tinent d’alcalde? Només la inserció al món laboral sense comptar amb el temps que s’hi està és la prioritat del govern?
Si observem les dades de la Diputació de Barcelona podem veure com l’atur va descendint a Igualada i que cada vegada hi ha més contractacions, però la contractació registrada als últims anys a la capital anoienca marca una tendència que va en augment: el número de contractacions temporals creix al mateix temps que es redueix el número de contractes indefinits. El registre més elevat en contractes indefinits el trobem a l’any 2012, però des d’aleshores els contractes indefinits ha anat reduint-se per a quedar-se en un 8,5% (és cert que al 2016 sembla augmentar, però les dades existents recullen fins a setembre de 2016, tenint en compte que normalment els mesos d’octubre a desembre augmenten els contractes temporals i no els indefinits).
Certament, l’atur està baixant, però amb contractes temporals que, molt sovint, implica treballs temporals d’entre 1 i 3 dies. Em resulta sorprenent que la tinent d’alcalde d’Igualada cregui que les dades del programa Joves per l’Ocupació siguin “molt satisfactòries”, mentre la contractació temporal augmenta al mateix temps que disminueix la contractació indefinida, ja que els objectius d’aquest programa són millorar l’ocupabilitat i facilitat la inserció laboral. A simple vista, sembla que efectivament es creen més llocs de treball, però aquests, com ja he dit, són temporals i, per tant, encaminats a la precarització de molts ciutadans. No hi ha dubte que com a societat estem acostumats a entendre que la baixada de l’atur és positiva, però només ho és si la posem en relació amb la creació de llocs de treball, al mateix temps que la creació de treball sigui de qualitat (contractes indefinits) i no pas al contrari (contractes temporals). El que estem veient és que sembla que hi hagi una remuntada econòmica, dintre d’una conjuntura pròpia del país, però no deixa de ser un miratge perquè augmenten els contractes temporals i, per tant, es recapta menys, es normalitza la sensació d’inestabilitat i augmenta l’escletxa de les desigualtats socials.
Combatre la desigualtat és una de les principals tasques de les institucions i, en aquest cas, de l’Ajuntament d’Igualada. Si la contractació temporal augmenta en desproporció a les contractacions indefinides, això significa que la precarietat i les desigualtats socials augmenten en la mesura en que un contracte temporal no dóna les mateixes garanties que un contracte indefinit (tot i que hi ha molts contractes indefinits de molt poques hores). Per això, crec que si realment el consistori i el seu equip de govern volen combatre les desigualtats mitjançant la creació de llocs de treball, aleshores hauran de trobar propostes eficients i eficaces per als següents anys en matèria laboral per tal de fer créixer les contractacions indefinides, fent un exercici de sinceritat i dir realment el que succeeix en comptes de fer notes de premsa triomfalistes que només tenen com a objectiu posar-se medalles.
Arriben els pressupostos del 2017 i aquests haurien d’intentar posar més èmfasi en la millora laboral dels igualadins en comptes de trobar satisfactòries unes dades que amplien les desigualtats econòmiques del teixit social igualadí. Inflar l’impacte de les polítiques a cop de nota de premsa per tal de seduir a la gent dient-li el que vol sentir i no el que està passant se’n diu, si més no, demagògia, i aquesta només val per guanyar vots i fer bonic de cara a la galeria, però no per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes.
