La vida d’Argençola gira al voltant dels boscos i el seu entorn natural. Aquesta evidència s’ha convertit en una aposta conscient amb eines de planificació i promoció que volen no només protegir aquest patrimoni natural sinó convertir-ho també en un dinamitzador d’activitat.

Argençola és l’únic municipi del país que té un Pla d’Ordenació Forestal Municipal, una planificació que abasta les prop de 3.000 hectàrees forestals del municipi, amb presència preeminent de pi blanc, pinassa, alzines i roures. El Pla, aprovat el 2014, va ser impulsat pel mateix ajuntament i l’Associació de Propietaris d’Argençola i Comarca conjuntament amb la subdirecció de Boscos del Departament d’Agricultura.

El pla persegueix una millora global de la coberta forestal per reduir el risc d’incendi, millorar el conjunt de funcions del bosc, incrementar les capacitats d’adaptació al canvi climàtic i potenciar l’aprofitament sostenible de fusta, entre d’altres objectius.

“El que plantegem és valoritzar el bosc, no una gestió de tallar els arbres per obtenir fusta, sinó coordinar i pensar el conjunt del municipi”, diu Gumersind Parcerisas, el que probablement és l’únic regidor de boscos dels ajuntaments catalans.

Aquesta visió global contempla estudiar l’entorn per “pensar si, per exemple, hem de recuperar per al cultiu terrasses on ha crescut bosc per l’abandonament de l’activitat agrícola”.

L’objectiu és realitzar, amb un horitzó de quinze anys, actuacions de millora en unes 1.600 hectàrees forestals del municipi. La planificació pionera permet simplificar les intervencions a l’entorn, el que des de l’Ajuntament es veu com un atractiu perquè “es redueixen els costos fixes i es fa més atractiu el lot de treballs a les empreses”. De fet, el volum de treballs previstos suposaran mobilitzar al voltant de 30.000 tones de fusta, gran part de les quals podran ser destinades a biomassa.

Parcerisas apunta que els projectes per escalfar equipaments públics amb biomassa a diferents municipis anoiencs donarien encara més sentit a aquesta explotació, que ja es produeix de forma paral·lela a la gestió forestal per a la prevenció d’incendis.

L’Ajuntament vol aconseguir finançament per potenciar també la vessant de promoció econòmica. Recentment ha organitzat una formació sobre el cultiu de plantes aromàtiques i medicinals i volen impulsar una formació en l’ús de motoserres. Tot plegat amb la intenció de generar activitat als boscos, des de petites iniciatives empresarials fins a banys de bosc terapèutic, una pràctica de meditació d’origen japonès que comença a fer-se popular a Europa.

Argençola, la Casa del Tió

Des de l’any 2010, pels volts de Santa Llúcia Argençola acull la Festa i Mercat del Tió, que cada any repeteix èxit de convocatòria amb famílies que arriben per buscar els seus tions a les muntanyes del municipi.

En la línia de l’aposta del municipi pel bosc, des de finals de l’any passat, la sala del nucli de Clariana és la seu de la Casa del Tió i la Casa del Bosc, dos projectes volen ser una eina de promoció econòmica, turística i de conservació de l’entorn. Aquestes entitats ja van assumir l’organització de la darrera festa, amb la col·laboració de l’associació El Trill i l’Ajuntament.

La Casa del Bosc vol convertir-se en un centre d’estudis al voltant del bosc i les seves possibilitats d’aprofitament, de divulgació, d’activitats artístiques i de salut.

Pel que fa el projecte de la Casa del Tió, l’objectiu és aconseguir que Argençola sigui el centre neuràlgic d’aquesta tradició nadalenca, de la mateixa manera que Rovaniemi (Finlàndia) acull la casa del Pare Noël.

Per aconseguir-ho es volen crear activitats durant tot l’any, lligades al Tió i al bosc, per oferir-les a escoles i famílies que puguin visitar el municipi i veure on van i que fan els tions després del Nadal.