Malgrat hi hagi signes incipients de recuperació econòmica, l’impacte real en els paràmetres clau com l’ocupació o la renda disponible de la població de l’Anoia són encara lluny de permetre cap optimisme. La clatellada rebuda per la crisi ha revelat tossudament la feblesa que suposava mantenir un model intensiu en unes indústries massa clàssiques i exposades als canvis de mercat. Érem en l’etapa final de l’explotació de benefici en un producte vell.
Els valors ben arrelats a la identitat anoienca que ens situen ara en posició favorable a un nou creixement són, però i al meu entendre, clars: una situació geoestratègica privilegiada i un teixit industrial multisectorial, divers i versàtil.
El discurs de la relació entre competitivitat i innovació a l’empresa, que jo mateix he defensat de forma reiterada en aquest espai, comença a semblar insuficient. Li hem donat moltes voltes, però quan obrim una mica el focus ens adonem que ja no n’hi ha prou: cal que sigui tot el territori, el que innovi. I sabem prou que, si bé com més trencadora és la innovació es genera més risc, també és més gran l’expectativa d’impacte en el resultat.
En aquest punt, la qüestió és: ja l’ha fet, l’aposta per la innovació, Igualada com a territori? L’ha fet la gent del carrer, potser? L’estan fent les administracions, engegant plans estratègics i marcs d’actuació com el RIS3? L’estan fent, sobretot, les empreses i els empresaris?
Darrerament tenim exemples prou reveladors de que quelcom hi deu haver en aquest sentit, per exemple 4DHealth, Ignius…
Ara convé, però, que no esperem que passin les coses per generació espontània, per simple tendència natural, sinó que siguem capaços de planificar de forma ordenada les respostes a les qüestions i reptes que de seguida sorgiran.
Cal que ens avancem a l’evolució futura dels sectors productius tradicionals de casa nostra, i relacionar aquest futur amb els reptes que tenim plantejats com a societat en un entorn global: els alimentaris, sobretot en el que toca la generació de proteïna (com es posicionarà l’aprofitament de la pell) i l’ús de l’aigua; els de salut i seguretat (bio/nanotecnologia, aplicacions digitals, simulació); els de mobilitat (smart cities, auto elèctric). No es tracta només d’elucubrar des de la nostra experiència, sinó d’estar molt atents al que està passant arreu.
Segurament ens caldrà fer apostes concretes pels camps d’innovació en els que ens especialitzarem, com a empreses, com a persones i com a comunitat, i algunes de les més segures giraran entorn del triangle energia/aigua/valorització de subproductes. En bona mesura ja hi tenim experiència provada.
Enmig d’aquest panorama és important que siguem conscients de la transversalitat de la digitalització. Per això és d’importància vital consolidar l’entramat TIC a l’Anoia -llegiu Ignius- però sobretot, fer-lo interactuar amb tota la resta de teixit productiu.
