L’Anoia és una de les comarques de Catalunhya amb més projectes solars i eòlics: 105 aerogeneradors en servei -18 de projectats- i 432 hectàrees de plaques en tramitació. Davant d’aquesta «allau» de projectes, candidats a les eleccions municipals de tots els colors polítics alerten de l’impacte que poden causar al territori. «Volem missatges clars de la Generalitat i que no s’escudi darrere de les empreses», reclama Francisco Guisado, alcalde d’Òdena (PSC). «Estem a favor de les renovables, però no a qualsevol preu i de qualsevol manera», exposa Jordi Servitje, alcalde de Veciana (Junts). David Alquézar, alcalde de Sant Martí de Tous (ERC) assenyala que la transició energètica s’ha de fer amb «urgència» però vetllant per «l’equilibri territorial».
L’Anoia és la tercera comarca en el rànquing de territoris amb més parcs eòlics en funcionament i en tramitació -un total de 123-, per darrere del Baix Ebre i la Terra Alta, i la segona pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques -437,9 hectàrees-, només per darrere del Segrià. El decret llei 16/2019 va fer que la comarca rebés una gran quantitat de projectes per instal·lar energia eòlica i fotovoltaica, alguns dels quals van caure amb la modificació que va fer el Govern l’octubre de 2021 per ordenar i equilibrar la implantació de les energies renovables.
És el cas de Sant Martí de Tous, que inicialment tenia sobre la taula un projecte per instal·lar un camp solar de 180 hectàrees, que ha acabat reduint-se a una quarantena. L’alcalde i candidat d’ERC, David Alquézar, admet que no comparteixen el projecte ni tampoc els hi agrada, tot i que explica que han aconseguit reduir de manera considerable l’afectació a les masies i que totes les torres elèctriques seran soterrades. «No hi estem d’acord, i continuarem batallant perquè l’afectació sigui mínima i el respecte per la gent que viu al territori i a les masies sigui el major possible».
De la seva banda, la candidata de la CUP i regidora a l’oposició, Marta Gràcia, es mostra molt crítica amb la gestió que ha fet l’Ajuntament i, sobretot, la Generalitat. «El Govern no ha fet els deures i no és que hi hagi una mala planificació, sinó que és inexistent», lamenta, tot afegint que «no pot ser que els pobles petits patim les conseqüències del fet que el Govern no hagi fet els deures». En aquest sentit, recorda que s’està lluitant contra el despoblament rural i la implantació de macroprojectes com aquests «ens afectaria a tots els nivells», creu. Gràcia recorda que si es posessin en marxa tots els projectes que hi ha planificats a la comarca es produiria energia «per dotze comarques com l’Anoia».
Simplificació de tràmits
Òdena és un altre dels municipis amb un projecte en tràmit per instal·lar un parc fotovoltaic de 68 hectàrees. En aquest cas, però, una de les grans preocupacions pels veïns i candidats a l’alcaldia és que les línies d’evacuació del parc i totes les torres no són soterrades, sinó que són aèries. L’abril de 2021 l’Ajuntament va decidir suspendre totes les llicències municipals durant un any –i es va prorrogar per un any més- per poder renovar el POUM i delimitar en quines zones es poden establir energies renovables i en quines no. Durant aquest temps el consistori ha presentat a la Generalitat una modificació de l’ordenament a través d’un informe mediambiental simplificat i, ara, els hi demanen que segueixin el procediment ordinari.
L’alcalde i candidat del PSC, Francisco Guisado, creu que seguir el procediment ordinari per un Ajuntament petit com el seu suposa «molt temps i diners». De fet, té clar que si han de fer aquest tràmit més llarg «no arribaran a temps». «Demanem al Govern missatges clars i que no s’escudi darrere de les empreses», exposa Guisado, que reclama a l’administració catalana que els faci costat. Per la seva banda, el candidat d’ERC, Jaume Xaus, també creu que haver de fer el procediment llarg i no el simplificat suposaria una «despesa econòmica que l’Ajuntament d’Òdena no es pot permetre».
De fet, el candidat republicà creu que Òdena no és el millor municipi per instal·lar-hi un parc solar per la seva orografia. Tot i això, considera que si no es troba cap altre lloc s’hauria de fer «respectant les ordenances mediambientals, les lleis i vetllant perquè l’impacte sigui el mínim possible». «Aquests tipus de projectes haurien de tenir molt en compte la gent del territori i els municipis perquè som els que millor coneixem les necessitats i capacitats que hi ha. En aquest cas no s’ha fet, no sé si per les presses de l’agenda 2030, però no es pot omplir el territori d’infraestructures d’aquest tipus de forma arbitraria», lamenta.
«Si algú és conscient que hem d’anar cap a les renovables és la gent de pagès»
Veciana, amb 170 habitants, és un altre dels pobles de l’Anoia amb projectes de renovables sobre la taula. Aquest municipi ja té en marxa 24 aerogeneradors que es van posar en funcionament el 2009. L’any 2021 dos projectes planejaven construir-hi 14 molins més, però arran de les al·legacions presentades pel consistori i la modificació del Decret de renovables, les empreses han reformulat els projectes i a hores d’ara l’Ajuntament no sap exactament què acabaran presentant.
L’alcalde i candidat de Junts, Jordi Servitje, es mostra sorprès perquè «de sobte, la Generalitat, amb el pretext de l’emergència climàtica, tiri endavant qualsevol projecte de qualsevol empresa amb capitals que no són del país». En aquest sentit, recorda que quan van posar en marxa el parc eòlic l’any 2009 la Generalitat trigava «7 o 8 anys» a tramitar els projectes i, per tant, «ara sobta que hi hagi tantes presses». També deixa clar que no estan en contra de la transició energètica: «Si algú és conscient que hem d’anar cap a les renovables és la gent de pagès».
Aturar tots els projectes que hi ha en tramitació
Arran de l’allau de projectes de renovables, a l’Anoia van néixer diversos col·lectius i plataformes veïnals amb l’objectiu de vetllar per una planificació ordenada que s’apleguen tota la coordinadora Preservem l’Anoia. Una de les integrants d’aquesta plataforma, Carola Ribaudí, lamenta que les grans empreses sempre busquen «zones rurals on no s’hi trobin gaire oposició i terrenys barats». Amb tot, Ribaudí destaca que precisament el que fa atractiva la comarca és el seu caràcter rural i la tranquil·litat que s’hi respira.
Des de la plataforma reclamen a la Generalitat que s’aturin tots els projectes que hi ha en marxa i, que abans d’ocupar zones agrícoles i rurals, s’amortitzin totes les teulades o zones que ja estan construïdes. «Com a última opció, si tanta energia necessitem i han d’anar a les zones rurals, que es faci una bona planificació perquè ara no hi ha cap pla», lamenta Ribaudí, que critica que s’ha començat «la casa per la teulada».
Tot i que admet que hi ha qüestions en què els ajuntaments no tenen res a dir-hi, sí que reclama tant als alcaldes i alcaldables que es «plantin». «Els demano que facin desobediència, que alcin la veu», exclama aquesta activista, tot recordant que «els ciutadans ens hem de cenyir a unes regulacions quan hem d’aixecar un pis o arreglar una façana, en canvi aquestes empreses es poden saltar a la torera totes les normes».
Mar Martí / ACN
