Inici Societat Advocats i procuradors anoiencs reclamen l’alliberament dels presos polítics

Advocats i procuradors anoiencs reclamen l’alliberament dels presos polítics

COMPARTIR
L’exterior dels Jutjats d’Igualada acull cada divendres, des de fa uns dos mesos, una concentració d’advocats i procuradors. El grup es denomina AdvoCAT’s Anoia i es manifesta els divendres a la 1 del migdia per reclamar la llibertat dels presos polítics. A la façana dels Jutjats d’Igualada no hi falta un llaç groc mentre es desenvolupa la concentració.
L’acte acostuma a estar acompanyat pel músic Pep Massana, que interpreta «El Cant dels Ocells», i els organitzadors afegeixen que està obert a tothom qui hi vulgui participar.

5 COMENTARIS

  1. Cada advocat es manifesta a títol personal i no pel fet de ser advocat està extenent aquesta opinió al col•lectiu. El que seria altament penós és que una advocada o un fuster o un paleta pel fet de les seves professions no puguessin manifestar-se si opinen que s’està instrumentalitzant la justícia per a fins polítics. I que hi ha gent a la presó per aquesta raó. A més els q es manifesten “donen la cara”. No s’amaguen pas darrere cap col•lectiu ni actuen en nom d’altres advocats. Avui dia sembla q hi ha gent q es carregaria les llibertats d’expressió o el dret de manifestació. Li són sobreres. Ja li està bé.

  2. Recolzo el comentari del Sebastià i crec que la justícia s’exerceix i no s’instrumentalitza, els avui empresonats van infringir les lleis i això té i ha de tenir una resposta, la prova la tenim en què uns quants van fugir covardament perquè sabien les repercussions que tindrien els seus actes. Ja n’hi ha prou de tanta teatralitat de parlar d’exiliats i presos polítics, la realitat és que hi ha fugits de la justícia i polítics presos. I la manera de manifestar-se és posant recursos contra les decisions judicials i no pas manifestar-se per poder fer-se la foto i cobrir la vanitat que es parli de l’escena. Per cert que els actuals empresonats haurien de donar les gràcies a la musa d’erc que va fugir a la vigília i va marcar un precedent que el jutge va observar i actuar en conseqüència. Ja n’hi ha prou de jugar amb les emocions de la gent. La realitat és crua i cal assumir-la.

Responder a Francesc Cancel·lar la resposta

*