Adéu al pioner de la ràdio a Igualada

El passat mes de juny ens deixava, als 94 anys, Josep Maria Prat i Dalmases. Electricista de professió, Prat es va interessar pel món de la ràdio fins al punt que va impulsar la primera emissora de ràdio de la ciutat, coneguda com Ràdio Prat en honor seu o, com veurem més endavant, «Radio Perdón».

Els anys 40 proliferen a tot Catalunya experiències de radioafeccionats que constitueixen els primers experiments de ràdio local a partir d’infraestructures casolanes. A Igualada aquesta pionera ràdio local va ser la impulsada per Josep Maria Prat Dalmases al seu propi domicili, al carrer del Roser número 5 de la ciutat. Prat estudia enginyeria tècnica a Terrassa, on rep classes de l’enginyer que va posar en marxa Radio Barcelona EAJ 1, la primera emissora de tot l’estat, i el 1935 obté el carnet d’instal•lador de ràdio.

L’any 1943 inicia les primeres proves des del tercer pis de casa seva amb una emissora de 50 vats que havia fabricat ell mateix i que cobria gairebé tota la comarca. L’emissora es posa en marxa definitivament el Nadal de 1944 amb l’emissió de música, bàsicament discos dedicats, que cobrava a 3 pessetes la dedicatòria. Els programes els feien Josep Maria Prat i la seva germana Maria Teresa, que fou la primera locutora. Aquell mateix Nadal, Lluís Valls i Soler, amic i cunyat de Prat promou el 28 de desembre de 1943 la primera alocució del patge Faruk, personatge que ell mateix va crear. Per a l’entrada del missatge composa un himne amb música de l’igualadí Joan Just que va traspassar l’àmbit radiofònic per ser tot un referent de la festa de Reis d’Igualada. Encara avui l’himne conserva la referència al seu orígen radiofònic: “Els infants tots d’Igualada, us volem sempre al costat. Per això creurem als pares. I farem sempre bondat. De la ràdio veu amiga, que ens avisa amb to suau, de la llar és l’alegria, dolç misteri i franca pau…”. Amb motiu de la seva mort, Lleonard del Río recordava al Bisetmanari Igualada la veu de Lluís Valls, el primer Patge Faruk de la ràdio igualadina: “La seva veu càlida i profunda es tornava convincent i alliçonadora”.

Prat es va atrevir fins i tot amb les retransmissions esportives. La primera va ser un partit de futbol entre el Lleida i l’Igualada, on l’equip anoienc va assolir l’ascens a tercera per 2 a 3. Pel que sembla, Josep Mussons va ser qui va resoldre amb el seu enginy les negatives que posava la Telefónica per a poder retransmetre’l.

Ràdio Prat, que és com es va conèixer l’emissora en honor al seu artífex, feia servir l’indicatiu Radio Igualada EAJ DIX. EAJ era la nomeclatura espanyola per a les emissores de ràdio i DIX volia dir De Igualada nº X, mentre esperava que se li donés el número de concessió. A falta de llicencia, doncs, les emissions s’iniciaven amb un “Aquí EAJX Radio Igualada”. Els igualadins la van batejar, però, com a “Radio Perdón”, ja que els locutors –catalanoparlants que havien de parlar en castellà per imposició de la dictadura- s’equivocaven moltes vegades i demanaven perdó.

Prat recordava el 1995 en una entrevista al diari Regió 7 que “com que era una cosa nova ho podies fer amb tranquil•litat perquè, primer, no tenies competència i, segon, era un servei a la població”. Tot i això Josep Maria Prat va trucar a totes les portes per tal de legalitzar l’emissora igualadina. L’alcalde d’Igualada, Francesc Matosas, va autoritzar l’emissora dues hores diàries, d’1 a 3 de la tarda, donant suport a la iniciativa i assumint-ne la responsabilitat. Mostra d’això és que l’emissora es va traslladar al segon pis de l’ajuntament la tardor de 1945. De fet, l’emissora experimental de Prat havia creat l’expectativa al govern local de poder crear una emissora municipal, tot i que la legislació no ho contemplava. En aquesta nova etapa a l’edifici municipal s’incorporen a la ràdio Hermínia Artigas, les germanes Carme i Maria Teresa Ratera, els germans Magí i Antoni Castelltort en els comentaris esportius, Joan Armengol, Jaume Ferrer recitant poesies, Manuel Mateu i altres membres del Centre Catòlic que interpreten guions teatrals.

El posicionament de l’ajuntament d’Igualada favorable al funcionament de l’emissora facilita l’autorització per part de la Delegación provincial de sindicatos i la Falange española tradicionalista y de las JONS. Però qualsevol llicència de ràdio havia de ser expedida pel Ministerio de Telecomunicaciones. Prat viatja a Madrid per entrevistar-se amb el ministre, que no li dóna el permís. Malgrat això, assegura que si arribaven denúncies o informes en contra de la seva emissora anirien directament a la paperera. El Ministeri, en veure l’interès creixent arreu de l’estat per la creació de ràdios locals, fa una reglamentació legal que posibilita l’aparició de les estacions escola sota la direcció del Frente de Juventudes. Prat va dir el 1995 que “la persona necessita somiar una mica i després necessita una il•lusió”.

La il·lusió de Josep Maria Prat de crear una ràdio a la seva ciutat havia engrescat un bon nombre de persones que farien possible la primera emissora de ràdio legal de la comarca: Ràdio Igualada. L’emissora va iniciar la seva història el 1950 impulsada pel Frente de Juventudes i, després de passar per diferents cadenes públiques, des de 1992 és de propietat municipal.