Catalunya és una nació i com a tal té llengua, cultura i història pròpia.
Qui digui el contrari té absoluta ignorància al respecte o mala intenció expressa en voler enaltir la seva llengua -i cultura i història- en detriment de les altres.
Aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (!) ha obert interlocutòria a cinc escoles catalanes contra la immersió lingüística que s’està duent al nostre país, a demanda d’una família per escola.
Les mesures indicades pel Tribunal són molt poc respectuoses amb l’ordenament educatiu, la llibertat d’ensenyament, la professionalitat de mestres, professors i directius escolars i el model educatiu triat majoritàriament per les famílies.
Aquesta sentència contravé la normativa educativa catalana i el caràcter propi i el projecte educatiu del centres formalment acceptat per les famílies que hi escolaritzen els seus fills.
El Tribunal, a petició d’una única família -que a l’inici de curs va signar la carta de compromís i amb ella accepta el projecte educatiu de l’escola- i sense haver escoltat les altres, vol canviar les característiques de l’ensenyament que reben la resta d’alumnes. Des de quan la voluntat d’una única família passa per davant de les 24 restants?
Des de quan un tribunal de justícia té funcions pedagògiques i d’ordenació curricular? Amb quin argument creu que pot fixar les hores que s’han d’impartir en cada llengua a les escoles? I sobretot el castellà?
El poble català -i la nostra escola- es distingeix per ser acollidor i respectuós amb les altres llengües i cultures. El model d’escola catalana ha demostrat ser el millor per a la cohesió social i per a l’aprenentatge de les dues llengües cooficials a Catalunya a més d’una llengua estrangera.
Ens trobem doncs preocupats davant el fet inèdit que un tribunal de justícia es manifesti contra la llei catalana legalment aprovada, a petició d’una absolutíssima minoria de persones (5 famílies en tot Catalunya) i es dirigeixi als directors de les escoles en qüestió i no a qui té la titularitat dels centres.
Mostro el meu recolzament absolut a la consellera d’Educació perquè presenti tots els recursos que consideri oportuns i tiri endavant les mesures que cregui oportunes per no complir aquesta sentència i la meva solidaritat i suport cap els directors acusats.
Faig una crida a la comunitat educativa (directors i inspectors, mestres, professors i educadors, famílies i societat tota) per mantenir-nos forts i units, desobedients amb aquestes sentències injustes i incorrectes.
Centro el meu esforç dia a dia per esdevenir un país independent amb persones lliures que no hagin de justificar cada dia per què parlen en català, pensen en català i actuen en català.
