Aquesta setmana es commemoren 80 anys del final de la Guerra Civil a la comarca de l’Anoia, que va concloure amb alguns bombardejos i l’entrada de les tropes nacionals a Igualada. En el darrer tram de la Guerra Civil Espanyola, a principis de 1939 i quan l’avanç de les tropes nacionals en terres catalanes ja era inevitable, la Itàlia de Mussolini va posar a l’abast de Franco la seva aviació per tal de bombardejar objectius de la rereguarda i contra la població civil indefensa.
Malgrat que els bombardejos van provocar unes 5.000 víctimes mortals a Catalunya, a l’Anoia el balanç és d’una sola víctima mortal i alguns pocs danys materials, com recull Antoni Dalmau al seu llibre “La Guerra Civil i el primer franquisme a l’Anoia. Els protagonistes”. El Ministeri de Defensa italià conserva imatges dels atacs, que reproduïm identificant els nuclis habitats que hi apareixen tal i com eren 80 anys enrere.
A mitjans de gener, les tropes italianes del Corpo di Truppe Volontarie s’apropaven a Igualada procedents de Tarragona a través de Santa Coloma de Queralt. Els republicans miren de frenar aquesta entrada fent volar alguns dels ponts de l’entorn, com el de la carretera de Valls, a Montbui. Finalment, el 22 de gener de 1939 les tropes nacionals entren a Igualada en dos columnes, una pel carrer de Sant Agustí i l’altra pel carrer Òdena.
La caiguda de la ciutat arribava després de tres jornades de bombardejos de l’aviació italiana, que atacava a l’Anoia després d’una hora de trajecte des de l’Aragó. Els arxius del ministeri de defensa italià conserven, a més de les imatges dels bombardejos, documents que constaten que es van rebre quatre ordre d’atac a la comarca. La primera, el 20 de gener, contra la muntanya de la Tossa de Montbui i una bifurcació a l’oest d’Igualada; la segona, el mateix dia hora més tard en una altra carretera d’accés a Igualada i a la “cerra del Tito” (la zona de Can Titó, a Vilanova del Camí) i en una altra carretera a l’oest d’Igualada. L’endemà, els avions Savoia-Marcheti SM-79 Sparviero del govern italià bombardegen el sud de Capellades -la zona de Les Figueres de la Pobla de Claramunt- i novament l’oest d’Igualada. Finalment, el 23 de gener a primera hora de la tarda s’ataquen turons al nord-est d’Igualada.
Com recull Antoni Dalmau en un volum imprescindible sobre la Guerra Civil a la comarca, els bombardejos van afectar una desena d’adoberies de l’exalcalde d’Igualada Joan Godó al barri del Rec, el Molí de l’Abadia, el pont de Vilanova del Camí i una desena de carrers i immobles d’Igualada. Un dels interrogants que planteja Dalmau és si hi va haver més ordres d’atac de les que s’han localitzat, donat que es van produir danys en entorns urbans quan els objectius militars eren tots als afores d’Igualada. Precisament la única víctima mortal dels atacs, l’empresari blanquer Josep Biosca Riera, es trobava en una casa del carrer Sant Ignasi de la capital de l’Anoia.
Una mostra a la Sala Municipal d’Exposicions d’Igualada recordarà el conflicte a la ciutat a través de fotografies i documents a partir d’aquest dimarts.
Fotos: Arxiu Comarcal de l’Anoia – Regió7
