Les baixes dades d’Igualada pel que fa a la recollida selectiva han marcat la sessió d’aquest mes d’abril de DdD (Dimarts de Diàlegs) a l’Ateneu Igualadí. Els igualadins només reciclen un 25% de les deixalles que produeixen, cosa que provoca que la ciutat estigui a la cua de Catalunya en quant a reciclatge, ja que la mitjana dels municipis catalans és del 40%. La sessió va voler analitzar el “per què” d’aquesta situació i també quines possibles solucions hi ha per millorar. Una de les dades que van quedar sobre de la taula és que la Generalitat penalitza amb 30 euros cada tona d’escombraries que va a parar al rebuig quan aquesta es porta a l’abocador. Igualada va generar el 2016 fins a 16.000 tones de rebuig, el que li va suposar un cost de 480.000 euros. Es va apuntar que si la ciutat millorés el seu reciclatge, aquesta quantitat que ha de pagar l’Ajuntament seria molt menor. A les 16.000 tones de rebuig cal sumar-hi les 5.000 que van reciclar-se, el que vol dir que Igualada genera 22.000 tones d’escombraries a l’any. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya cada igualadí genera 1,45 quilos de residus al dia, dels quals només en recicla 0,36 kg. A l’any, cada igualadí genera 530 kg, dels quals només n’acaba reciclant 134.
L’encarregada d’introduir el tema va ser l’ambientòloga especialitzada en la prevenció i gestió de residus Maria Calaf, qui ha marcat que el reciclatge té a veure amb si és una prioritat política o no. En aquest sentit va explicar que és probable que Europa demani arribar al 65-70% de recollida selectiva a l’any 2030 i que sinó imposarà sancions. També es va apuntar la necessitat de caminar cap a una economía circular on es pugui aprofitar tot i també es va parlar de la possibilitat de virue sense residus, una pràctica que alguns col·lectius promouen però que és difícil encara.
Pel que fa al cas d’Igualada, al ser una ciutat mitjana de 40.000 habitants es va parlar de que no hi ha un model ideal, sinó que la combinació de diferents models pot ser una solució a l’hora de promoure la recollida selectiva entre la població i es va destacar la importància dels contenidors intel·ligents i de la recollida porta a porta. Es va explicar que l’Ajuntament ja posa una atenció especial amb als establiments comercials, de restauració o indústries, que són els sectors que generen més residus amb contenidors especials. Pel que fa a la població en general s’estan estudiant els contenidors intel·ligents en zones de molta densitat de població. Es tracta de contenidors que ja funcionen en alguns països d’Europa i que obliguen al ciutadà a identificar-se amb una targeta cada vegada que llença un residu per poder avaluar si fa un correcte reciclatge o no. Si és així, podrà rebre avantatges com per exemple tenir una rebaixa en la taxa d’escombraries. Es va explicar que on s’ha provat aquest mètode, la recollida selectiva puja fins al 50-60%.
Pel que fa al porta a porta, els convidats van concretar que potser seria útil fer-lo en determinades zones d’Igualada, tot i que en aquests moments no està previst. On sí que s’instaurarà el sistema de recollida porta a porta, a prinicipis de l’any que ve, és a 16 municipis de l’Anoia, a través del Consell Comarcal. Això vol dir que els contenidors desapareixeran d’aquests municipis i cada dia de la setmana tindrà assignat la recollida d’una matèria. En funció d’això, els veïns hauran de baixar el paper, el plàstic, el vidre, l’orgànica o el rebuig i deixar-lo al portal de casa seva perquè un camió ho reculli. Als municipis de Catalunya on s’ha provat el porta a porta la recollida selectiva puja fins percentatges del 70-80%. S’espera que es noti en les dades de l’Anoia, que és la sisena comarca de Catalunya que menys recicla, tot i que els municipis que s’hi han sumat representen només 8.000 habitants. Pel que fa a l’Anoia en general només es recicla un 30% de les escombraries que es produeixen i entre els 25 municipis de Catalunya que menys reciclen, fins a quatre són de la comarca: Masquefa, Òdena, la Llacuna i Bellprat.
Durant el debat també es va apuntar a que reciclar és una qüestió de cultura i educació; de pensar en el bé col·lectiu i en el futur, enlloc de pensar en el present i en l’interès individual. També es va apuntar que cal lideratge social i polític per marcar el reciclatge com una línea d’actuació contundent. El paper de les campanyes comunicatives de conscienciació també va ser comentat i es va esmentar que poden ser útil si van acompanyades d’una acció de l’admisnitració i són coherents amb l’acció de l’Ajuntament de torn, ja que moltes vegades l’administració fa les campanyes però darrere no hi posa cap acció concreta. El projecte Escola Verda que fan les escoles de Catalunya també va ser explicat i un dels resultats ha estat que els més petits queden conscienciats i deixen de portar, per exemple, l’esmorzar embolicat en paper de plata. A més, són ells qui fan pressió als pares perquè a casa reciclin.
Aquesta ha estat la sessió número 30 de Dimarts de Diàlegs. Tot l’equip de DdD vol agrair al públic les seves intervencions i en les properes setmanes s’anunciarà el tema del proper DdD que es prepara pel dimarts 16 de maig. De cada sessió se n’edita un vídeo de resum que es pot veure a la pàgina web dimartsdedialegs.cat.
En algun bar de nit d’Igualada del carrer Òdena es dediquen a tirar les ampolles de vidre a l’orgànic. Jo suposo que ho fan perquè el contenidor de vidre cau més lluny.
La pregunta és, si es recicla, però malament, també és motiu de multa?