Inici Blocs 100 anys d’escola d’estiu (1914-2014)

100 anys d’escola d’estiu (1914-2014)

COMPARTIR

Enguany es compleixen 100 anys d’escoles d’estiu a Catalunya.

 

100 anys a la recerca d’una educació millor i on la defensa de la llengua catalana ha estat sempre present. Durant aquest temps s’ha conformat a Catalunya un punt de trobada de professionals i institucions sensibles i preocupades per la millora de l’educació com a bastió de la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i el creixement d’una comunitat. L’existència de les escoles d’estiu respon a l’acte voluntari de milers de professionals de l’educació compromesos amb una escola de qualitat.

 

Els valors que es defensaven ja el 1914 són els mateixos que els mestres actuals vetllem. Què ha passat doncs que encara no hem pogut assolir-los? Passin i vegin.

 

L’inici:

El 1903 mestres d’escoles públiques de poblacions de l’Empordà organitzaren les”converses pedagògiques” amb un doble objectiu: ajudar-se mútuament per millorar la seva feina i afavorir el reconeixement social del magisteri.

 

L’etapa de la Mancomunitat:

La primera escola d’estiu entesa com a tal nasqué l’any 1914 amb la Mancomunitat, quan Catalunya recuperà algunes institucions d’autogovern que havien estat eliminades amb la guerra del 1714. El 1923, però, foren clausurades per la dictadura de Primo de Rivera. El clima de renovació i catalanitat era mal vist per un governant més preocupat per l’espanyolització del país que no pas pel creixement humà i intel·lectual dels infants.

 

L’etapa de la República en pau:

Aquesta experiència de formació permanent voluntària del magisteri es reprengué el 1930 per part de la Diputació de Barcelona. Es caracteritzà per la decidida voluntat d’una bona part dels mestres públics d’aconseguir un nou model d’escola que superés les velles concepcions i que incorporés els avenços de la ciència, de la psicologia i dels diferents aspectes del saber. Es tractava d’arraconar la vella escola memorística, que només instruïa en un clima d’obediència i submissió, per una escola moderna, que engrescava i entusiasmava a partir de l’observació i l’experimentació, una escola on, juntament amb els continguts, els futurs ciutadans de Catalunya s’educaven en valors. “Nosaltres ensenyàvem a pensar, no pas a emmagatzemar”, afirmava una de les mestres que va anar a l’exili.

 

De l’escola d’estiu en la clandestinitat a la recuperació de la Generalitat:

Acabada la guerra vam entrar en una època d’involució com  no es recorda en la nostra història. Les directrius pedagògiques del govern obligaren a desarticular les institucions de la renovació pedagògica del país, a eradicar la llengua catalana de la vida escolar, a depurar els mestres, a adaptar els manuals escolars a la ideologia dominant i a convertir l’escola estatal en subsidiària de l’escola privada religiosa.

Durant la dècada dels 50 i els 60 diversos grups de mestres iniciaren novament trobades de coordinació i d’intercanvi d’experiències, fet que fa revifar la renovació pedagògica i l’escola catalana. El 18 de juliol de 1966 cent cinquanta-tres mestres es reunien en la clandestinitat per iniciar la primera escola d’estiu després d’un tall de 31 anys i en circumstàncies sociopolítiques ben diferents.

Naixien els principis de l’escola activa: el desenvolupament global de totes les capacitats dels infants: pensar, sentir, parlar i participar directament en el propi procés d’aprenentatge. Sempre amb respecte a la manera de ser de cada infant. Des del primer moment la immensa majoria dels cursos es van fer en català, cosa que constituïa una veritable novetat.

 

Amb la mort del dictador, el clam democràtic i el manifest “Per una Nova Escola Pública Catalana” (juliol del 76) arribà ràpidament a bona part de les comarques catalanes. Així l’any 1979 la Generalitat provisional “patrocina i subvenciona” les Escoles d’Estiu a diverses ciutats i comarques. L’escola d’estiu esdevingué una institució pública amb un triple propòsit: la catalanització, la renovació pedagògica i l’intercanvi d’experiències i reflexions. L’any 1980 es va fer la primera escola d’estiu de l’Anoia, de la qual enguany n’hem celebrat els 35 anys.

 

De la recuperació de la Generalitat fins l’actualitat:

Aquesta etapa de la democràcia ens ha portat un allau de canvis legislatius. L’educació s’ha convertit en una qüestió política de primer ordre, encara que molts dels canvis no ens han agradat gens.

El paper clau que té l’educació en la societat del coneixement ha portat a una preocupació gran cap a l’eficàcia i l’eficiència de l’ensenyament que tenim. Els Moviments de Renovació Pedagògica han elaborat propostes molt sòlides sobre la formació inicial i permanent del professorat.

 

L’educació del futur i el futur de les escoles d’estiu:

Les escoles d’estiu han de seguir sent llocs d’esperança que una altra educació i una altra manera d’organitzar-la i d’exercir-la és possible; una altra educació que rescati les millors idees i les més centrals del fet educatiu, però que ho faci immersa en l’actual societat.

 

Per a una millor qualitat de l’educació és bàsic:

una formació inicial de qualitat. Redefinició dels continguts.
una formació permanent de tots els professionals de l’educació en el marc de les escoles d’estiu, en els moviments de renovació pedagògica i en els centres educatius.
una professionalitat docent que garanteixi estabilitat, revisió i avaluació periòdiques.
un nou disseny de currículum no prescriptiu, transversal i amb una nova redistribució molt més global de les àrees.

 

(Informació extreta del llibret publicat en ocasió de l’exposició relativa a la commemoració del centenari de les escoles d’estiu dels moviments de renovació pedagògica de Catalunya)

 

I la meva reflexió: Després de més de 100 anys de la història recent d’anades i vingudes, mitjos avenços i molta involució ens trobem amb alguns mestres vetllant per la millora educativa mentre d’altres s’ho miren des de la comoditat.

Professionals i societat haurem d’anar a la una i ser valents si volem de debò oferir als nostres infants i adolescents una educació de qualitat.

Fins que la societat no revaloritzi el paper de l’educació això no serà possible.

 

Així doncs, l’oportunitat ens està esperant.

Bon estiu!

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

*